Paràbola i clam de la cosa humana és el quart llibre de poesia de Miquel Àngel Riera, publicat l’any 1974. N’he manllevat el títol per encapçalar aquest escrit sobre l’Odissea d’Homer, que acaba de publicar-se en una…
L’estiu de 1933, en el marc del mític creuer universitari pel Mediterrani impulsat per la Segona República, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu van descobrir a Salònica una vibrant comunitat sefardita que encara parlava un castellà arcaic. Aquella trobada va marcar profundament el poeta mallorquí, que en l’article «Impressions sefardites» va reflexionar sobre la memòria jueva, la persecució dels xuetes, el feixisme i el futur del poble hebreu amb una lucidesa sorprenent per a un jove de dinou anys. A partir d’aquest episodi, el text ressegueix la petjada dels sefardites mediterranis en autors com Josep Pla, Primo Levi o Lea Ypi.
Independentment de l’opinió que se’n tingui, des de fa relativament poc que el fenomen de l’autopublicació ha deixat una empremta inesborrable en el mercat editorial. Gràcies al comerç electrònic i a plataformes com Amazon KDP, actualment qualsevol persona pot prescindir de l’editorial tradicional per publicar la seva obra. Però, quin impacte té aquest fenomen en el mercat català? Existeixen casos d’èxit? I, sobretot, val la pena autopublicar en català? A partir de dades, testimonis i experiències concretes, aquest article explora les possibilitats i els límits de l’autopublicació en la nostra llengua.
En el marc del festival Barcelona Poesia, el recital-concert «Dues cares dono al riu» proposa una revisió contemporània de l’obra de Clementina Arderiu a través d’una posada en escena que combina lectura rapsòdia i música en directe. L’espectacle, que tindrà lloc al Centre de Cultura i Memòria del Born, s’inscriu dins dels actes de commemoració del cinquantè aniversari de la mort de la poeta barcelonina i reivindica una lectura actual d’una autora encara massa sovint reduïda a certs tòpics biogràfics o generacionals.
La novíssima traducció de «Carrie» al català, i la Míriam Cano i Males Herbes són els oracles responsables d’un context com l’actual
A «Peixos» (Club Editor), Eva Baltasar ens posa a prova amb una història d’amor tèrbola, perversa i salvatge
La literatura catalana del segle XX sovint s’ha percebut com a seriosa i profunda, però aquesta antologia recupera una tradició d’humor i experimentació avantguardista, amb relats que juguen amb l’absurd i el realisme màgic. A través d’autors com Ramon Vinyes o Francesc Trabal, el volum també convida a repensar el paper de les avantguardes i a imaginar què hauria estat de la literatura catalana sense la ruptura històrica de la guerra i l’exili.
«Sembla mentida» transforma anècdotes radiofòniques en contes àgils i plens d’humor que es llegeixen d’una tirada. Un recull que reivindica la literatura com a espai compartit i viu. Lena Casanoves s’estrena a Atzucac.
