Abans que una novel·la metaliterària, «Curtcircuit» (Mésllibres) és una reflexió sobre la relació entre ficció i realitat. A partir d’un sofisticat joc de miralls, Wolf Haas construeix un dispositiu narratiu que posa en dubte qui llegeix a qui i fins a quin punt la literatura pot arribar a interpel·lar-nos.
Com fa l’Església catòlica, amb la recent publicada encíclica Magnifica Humanitas (Claret), per donar resposta als mals del món contemporani, entre la tècnica i l’home, entre el capitalisme i l’humanisme?
Antoine Compagnon rellegeix Colette des de la frustració amorosa i defensa que la seva literatura no és una confessió autobiogràfica, sinó una transformació de l’experiència en ficció. A través dels seus personatges, l’autora converteix el desig, la pèrdua i el pas del temps en una reflexió literària sobre l’amor i la memòria.
Ramon Pla estudia el «Cal·ligrama II» de Joan Salvat-Papasseit des d’una perspectiva que s’allunya tant de la identificació dels models avantguardistes com de les lectures biografistes que han predominat en bona part de la crítica salvatiana. Partint de les aportacions del formalisme, l’estructuralisme i les reflexions de Roman Jakobson sobre la funció semàntica dels materials artístics, l’article proposa una anàlisi centrada en el funcionament intern del poema.
Els tres prologuistes catalans coincideixen a parlar del protagonisme del riu Mississipi (sense accent a la darrera i, tot i que el corrector m’ho vulgui canviar) i en la mitificació d’aquest espai.
Paràbola i clam de la cosa humana és el quart llibre de poesia de Miquel Àngel Riera, publicat l’any 1974. N’he manllevat el títol per encapçalar aquest escrit sobre l’Odissea d’Homer, que acaba de publicar-se en una…
L’estiu de 1933, en el marc del mític creuer universitari pel Mediterrani impulsat per la Segona República, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu van descobrir a Salònica una vibrant comunitat sefardita que encara parlava un castellà arcaic. Aquella trobada va marcar profundament el poeta mallorquí, que en l’article «Impressions sefardites» va reflexionar sobre la memòria jueva, la persecució dels xuetes, el feixisme i el futur del poble hebreu amb una lucidesa sorprenent per a un jove de dinou anys. A partir d’aquest episodi, el text ressegueix la petjada dels sefardites mediterranis en autors com Josep Pla, Primo Levi o Lea Ypi.
Independentment de l’opinió que se’n tingui, des de fa relativament poc que el fenomen de l’autopublicació ha deixat una empremta inesborrable en el mercat editorial. Gràcies al comerç electrònic i a plataformes com Amazon KDP, actualment qualsevol persona pot prescindir de l’editorial tradicional per publicar la seva obra. Però, quin impacte té aquest fenomen en el mercat català? Existeixen casos d’èxit? I, sobretot, val la pena autopublicar en català? A partir de dades, testimonis i experiències concretes, aquest article explora les possibilitats i els límits de l’autopublicació en la nostra llengua.
La novíssima traducció de «Carrie» al català, i la Míriam Cano i Males Herbes són els oracles responsables d’un context com l’actual
A «Peixos» (Club Editor), Eva Baltasar ens posa a prova amb una història d’amor tèrbola, perversa i salvatge