Entrevista a Raquel M. Martínez
perEntrevistem una de les editores de la col·lecció «Càpsula» d’Abacus Futur, Raquel M. Martínez.
Calaix de sastre
Biennal de Pensament 2026: Desencadenar el present
perDijous passat a La Virreina es va presentar el llibre «Biennal de Pensament 2024. L’endemà de tot», un acte que també va servir per anunciar l’eix temàtic de la Biennal d’enguany, titulada «Desencadenar el present», així com alguns dels convidats d’aquesta edició: Angélica Liddell, Antònia Vicens, Chantal Maillard, Eileen Truax, Fina Birulés, Mariana Enríquez, Jean-Philippe Kindler, José Luis Guerín i Lilian Thuram. El festival, que tindrà lloc del 13 al 18 d’octubre de 2026, està organitzat, un any més, per l’Institut de Cultura de Barcelona, amb un equip de comissariat format per l’Escola de Pensament, el CCCB, ISGlobal i La Sullivan.
Quan la ficció fa mal contacte
perAbans que una novel·la metaliterària, «Curtcircuit» (Mésllibres) és una reflexió sobre la relació entre ficció i realitat. A partir d’un sofisticat joc de miralls, Wolf Haas construeix un dispositiu narratiu que posa en dubte qui llegeix a qui i fins a quin punt la literatura pot arribar a interpel·lar-nos.
¿El TNC de Mestres… o el TNC de Marco?
perEl nomenament de Josep Maria Mestres al capdavant del TNC obre una oportunitat per replantejar el futur del teatre públic català. Més enllà del perfil del nou director, el debat de fons és si podrà exercir amb plena autonomia artística en una institució condicionada per criteris de gestió i rendiment. L’article defensa tres reformes imprescindibles: crear una companyia nacional de teatre, eliminar els índexs d’ocupació com a criteri d’avaluació del patrimoni teatral català i impulsar una política estable i ambiciosa de suport a la dramatúrgia contemporània. Sense aquests canvis estructurals, el TNC difícilment podrà esdevenir un autèntic motor de transformació cultural.
Una carta en i pels temps de crisi
perCom fa l’Església catòlica, amb la recent publicada encíclica Magnifica Humanitas (Claret), per donar resposta als mals del món contemporani, entre la tècnica i l’home, entre el capitalisme i l’humanisme?
Colette, un clàssic que torna
perAntoine Compagnon rellegeix Colette des de la frustració amorosa i defensa que la seva literatura no és una confessió autobiogràfica, sinó una transformació de l’experiència en ficció. A través dels seus personatges, l’autora converteix el desig, la pèrdua i el pas del temps en una reflexió literària sobre l’amor i la memòria.
«Cal·ligrama II»
perRamon Pla estudia el «Cal·ligrama II» de Joan Salvat-Papasseit des d’una perspectiva que s’allunya tant de la identificació dels models avantguardistes com de les lectures biografistes que han predominat en bona part de la crítica salvatiana. Partint de les aportacions del formalisme, l’estructuralisme i les reflexions de Roman Jakobson sobre la funció semàntica dels materials artístics, l’article proposa una anàlisi centrada en el funcionament intern del poema.
Les aventures de llegir Mark Twain
perEls tres prologuistes catalans coincideixen a parlar del protagonisme del riu Mississipi (sense accent a la darrera i, tot i que el corrector m’ho vulgui canviar) i en la mitificació d’aquest espai.