En el marc del festival Barcelona Poesia, el recital-concert Dues cares dono al riu proposa una revisió contemporània de l’obra de Clementina Arderiu a través d’una posada en escena que combina lectura rapsòdia i música en directe. L’espectacle, que tindrà lloc al Centre de Cultura i Memòria del Born, s’inscriu dins dels actes de commemoració del cinquantè aniversari de la mort de la poeta barcelonina i reivindica una lectura actual d’una autora encara massa sovint reduïda a certs tòpics biogràfics o generacionals.
Impulsat per un grup de veus joves format per Ria Dueñas, Auró Vernet, Enric Massip i Font, Carme Alegre, Víctor Inskipp i Llull Riba, el recital neix de l’experiència compartida d’endinsar-se en l’obra d’Arderiu des del present. El procés de selecció dels textos ha escollit els poemes més representatius d’Arderiu, una veu autoexigent i continguda, però també travessada per una forta pulsió imaginativa i una important tensió interior entre el desig i la contenció.
El títol del recital, Dues cares dono al riu, prové d’un vers de la mateixa Arderiu i funciona com una clau de lectura de tota la seva poesia. La imatge del riu, sempre en moviment, impossibilita qualsevol idea de fixesa o estabilitat. La poesia de Clementina Arderiu és tan incontenible com l’aigua. La proposta pretén, doncs, accentuar aquesta contradicció i celebrar-ne la potència, la polidesa formal i la frescor de les imatges.
La proposta posa especial èmfasi en la modernitat emocional de l’autora. Lluny d’una lectura domesticada o exclusivament vinculada als rols tradicionals femenins, el muntatge subratlla la capacitat de la seva obra per dialogar amb inquietuds plenament contemporànies: la frustració, la dissociació interna, la dificultat d’habitar una identitat estable o la tensió entre el que s’espera d’un mateix i allò que íntimament s’anhela. Aquesta reinterpretació coincideix amb les línies de treball de l’Any Clementina Arderiu, que busca precisament promoure una lectura més profunda i menys reduccionista de la poeta.
L’espectacle pren forma així com una peça poeticomusical que alterna veus, textures sonores i contrapunts emocionals. Els poemes no són presentats com a peces tancades o monumentals, sinó com a materials vius que entren en relació amb altres cossos, altres respiracions i altres sensibilitats. “Veus noves i versos vells”, resumeix la descripció oficial de l’activitat. Entre els textos escollits hi ha poemes com Torno del mar o Dessossec, que
obren el recital i introdueixen immediatament alguns dels grans temes arderiuans: la inestabilitat emocional, la consciència del límit i la impossibilitat d’una calma definitiva.
En aquest context, Dues cares dono al riu apareix com una proposta especialment significativa: un espai de transmissió intergeneracional on la poesia de Clementina Arderiu deixa de ser patrimoni estàtic per convertir-se en matèria compartida, vulnerable i encara incandescent.
Enllaç a la informació del recital: https://www.barcelona.cat/barcelonapoesia/ca/activitats/dues-cares-dono-al-riu-recital-concert-dhomenatge-clementina-arderiu
