Els tres prologuistes catalans coincideixen a parlar del protagonisme del riu Mississipi (sense accent a la darrera i, tot i que el corrector m’ho vulgui canviar) i en la mitificació d’aquest espai.

L’estiu de 1933, en el marc del mític creuer universitari pel Mediterrani impulsat per la Segona República, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu van descobrir a Salònica una vibrant comunitat sefardita que encara parlava un castellà arcaic. Aquella trobada va marcar profundament el poeta mallorquí, que en l’article «Impressions sefardites» va reflexionar sobre la memòria jueva, la persecució dels xuetes, el feixisme i el futur del poble hebreu amb una lucidesa sorprenent per a un jove de dinou anys. A partir d’aquest episodi, el text ressegueix la petjada dels sefardites mediterranis en autors com Josep Pla, Primo Levi o Lea Ypi.

Independentment de l’opinió que se’n tingui, des de fa relativament poc que el fenomen de l’autopublicació ha deixat una empremta inesborrable en el mercat editorial. Gràcies al comerç electrònic i a plataformes com Amazon KDP, actualment qualsevol persona pot prescindir de l’editorial tradicional per publicar la seva obra. Però, quin impacte té aquest fenomen en el mercat català? Existeixen casos d’èxit? I, sobretot, val la pena autopublicar en català? A partir de dades, testimonis i experiències concretes, aquest article explora les possibilitats i els límits de l’autopublicació en la nostra llengua.

La novíssima traducció de «Carrie» al català, i la Míriam Cano i Males Herbes són els oracles responsables d’un context com l’actual