Últim
El Consens Colonial contra la literatura catalana
perDiu Esteve Miralles: «¿Aquest Consens Colonial no existeix? ¿Me l’invento?… Hi ha mitjans catalans (també de públics) que tracten la literatura catalana com una excrecència. Hi ha bancs catalans que quan organitzen cicles d’escriptors a Girona (o a Montjuïc), no hi posen un autor que escrigui només en català ni per dissimular. Hi ha cercles d’influència empresarials que pontifiquen sobre aquestes idees als seus actes.»
«Haceldama» de Blai Bonet i la barbàrie de fer conceptes
perRaquel M. Martinez escriu sobre «Haceldama» de Blai Bonet publicat a Club Editor. Una novel·la radical i lírica de Blai Bonet que retrata, amb una prosa intensa i «mescladeta», les ferides de la Guerra Civil i el dilema moral d’un protagonista arrossegat per l’experiència i la misèria. Haceldama és una exploració colpidora de la culpa, la violència i la condició humana.
«Maria Stuart» de Stefan Zweig: nostàlgia d’un passat pitjor
perEn un moment en què la política s’exerceix a través de la llei del més fort, llegim Maria Stuart (Segona Perifèria) de Stefan Zweig, en què retrata les intrigues de la cort escocesa a través de la biografia de la seva reina.
El perill de voler agradar massa: els nous «Cims borrascosos»
perLes pretensions, a vegades, poden ser les nostres majors aliades a l’hora de crear un artefacte artístic: ens ajuden a voler anar més enllà, a imaginar realitats atractives i a concebre enfocaments interessants. Altres vegades, es converteixen en autèntiques enemigues, quan ens ennuvolen la vista i ens fan perdre el nord, oblidant el sentit d’allò que estem fent i el perquè ho estem fent. Tendeixo a pensar que les pretensions de «Wuthering Heights» formen part del segon grup. La raó és que després de dues hores de metratge, em queda la sensació d’haver vist un videoclip llarguíssim.
Entrevista a Neus Penalba comissària de «Rodoreda: un bosc»
perHe tingut l’oportunitat, finalment, de tenir una conversa amb la Neus Penalba. Diumenge surt en format pòdcast. De moment, podeu consultar la versió escrita a Atzucac.cat.
Una nova traducció de «Notre-Dame de París»
perLa traductora Esther Tallada ens ha brindat una nova traducció d’un clàssic francès: «Notre-Dame de París» de Victor Hugo
«Ma mare riu»: una porta d’entrada a Chantal Akerman?
perMa mare riu com a porta d’entrada a la producció artística d’Akerman pot ser controvertit, ja que segurament hi ha altres escrits més representatius que aquest «dietari». No obstant això, certament el volum entronca algunes de les característiques que la singularitzen. Per exemple, la tonalitat trista o la funció documentalista, així com la repetició d’algunes temàtiques.
Això no toca. Un apunt sobre la covardia.
perPer sort, encara hi ha escriptors com Rebassa, que saben que la llibertat no te la concedeixen, l’exerceixes i punt. Agradi o no agradi. En una Catalunya en què els catalans fem nosa pel simple fet de voler viure en la nostra llengua, no hi pot haver cap cerimònia literària aliena a aquesta discriminació cultural. Dedicar-se a promocionar els llibres com si no passés res és disfressar la manca de llibertat d’oportunitat —exactament el que feia la gala fins a les intervencions de Monton i Rebassa.
