Últim
Reivindicar els nostres sonats: «Bromistes, tramposos i mentiders»
perLa literatura catalana del segle XX sovint s’ha percebut com a seriosa i profunda, però aquesta antologia recupera una tradició d’humor i experimentació avantguardista, amb relats que juguen amb l’absurd i el realisme màgic. A través d’autors com Ramon Vinyes o Francesc Trabal, el volum també convida a repensar el paper de les avantguardes i a imaginar què hauria estat de la literatura catalana sense la ruptura històrica de la guerra i l’exili.
No ens hauria de semblar mentida
per«Sembla mentida» transforma anècdotes radiofòniques en contes àgils i plens d’humor que es llegeixen d’una tirada. Un recull que reivindica la literatura com a espai compartit i viu. Lena Casanoves s’estrena a Atzucac.
El Consens Colonial contra la literatura catalana
perDiu Esteve Miralles: «¿Aquest Consens Colonial no existeix? ¿Me l’invento?… Hi ha mitjans catalans (també de públics) que tracten la literatura catalana com una excrecència. Hi ha bancs catalans que quan organitzen cicles d’escriptors a Girona (o a Montjuïc), no hi posen un autor que escrigui només en català ni per dissimular. Hi ha cercles d’influència empresarials que pontifiquen sobre aquestes idees als seus actes.»
«Haceldama» de Blai Bonet i la barbàrie de fer conceptes
perRaquel M. Martinez escriu sobre «Haceldama» de Blai Bonet publicat a Club Editor. Una novel·la radical i lírica de Blai Bonet que retrata, amb una prosa intensa i «mescladeta», les ferides de la Guerra Civil i el dilema moral d’un protagonista arrossegat per l’experiència i la misèria. Haceldama és una exploració colpidora de la culpa, la violència i la condició humana.
«Maria Stuart» de Stefan Zweig: nostàlgia d’un passat pitjor
perEn un moment en què la política s’exerceix a través de la llei del més fort, llegim Maria Stuart (Segona Perifèria) de Stefan Zweig, en què retrata les intrigues de la cort escocesa a través de la biografia de la seva reina.
El perill de voler agradar massa: els nous «Cims borrascosos»
perLes pretensions, a vegades, poden ser les nostres majors aliades a l’hora de crear un artefacte artístic: ens ajuden a voler anar més enllà, a imaginar realitats atractives i a concebre enfocaments interessants. Altres vegades, es converteixen en autèntiques enemigues, quan ens ennuvolen la vista i ens fan perdre el nord, oblidant el sentit d’allò que estem fent i el perquè ho estem fent. Tendeixo a pensar que les pretensions de «Wuthering Heights» formen part del segon grup. La raó és que després de dues hores de metratge, em queda la sensació d’haver vist un videoclip llarguíssim.
Entrevista a Neus Penalba comissària de «Rodoreda: un bosc»
perHe tingut l’oportunitat, finalment, de tenir una conversa amb la Neus Penalba. Diumenge surt en format pòdcast. De moment, podeu consultar la versió escrita a Atzucac.cat.
Una nova traducció de «Notre-Dame de París»
perLa traductora Esther Tallada ens ha brindat una nova traducció d’un clàssic francès: «Notre-Dame de París» de Victor Hugo
