Últim
«Dues cares dono al riu» i l’any Clementina Arderiu
perEn el marc del festival Barcelona Poesia, el recital-concert «Dues cares dono al riu» proposa una revisió contemporània de l’obra de Clementina Arderiu a través d’una posada en escena que combina lectura rapsòdia i música en directe. L’espectacle, que tindrà lloc al Centre de Cultura i Memòria del Born, s’inscriu dins dels actes de commemoració del cinquantè aniversari de la mort de la poeta barcelonina i reivindica una lectura actual d’una autora encara massa sovint reduïda a certs tòpics biogràfics o generacionals.
La cosa està complicada
perLa novíssima traducció de «Carrie» al català, i la Míriam Cano i Males Herbes són els oracles responsables d’un context com l’actual
Una dona sense esquena
perA «Peixos» (Club Editor), Eva Baltasar ens posa a prova amb una història d’amor tèrbola, perversa i salvatge
Reivindicar els nostres sonats: «Bromistes, tramposos i mentiders»
perLa literatura catalana del segle XX sovint s’ha percebut com a seriosa i profunda, però aquesta antologia recupera una tradició d’humor i experimentació avantguardista, amb relats que juguen amb l’absurd i el realisme màgic. A través d’autors com Ramon Vinyes o Francesc Trabal, el volum també convida a repensar el paper de les avantguardes i a imaginar què hauria estat de la literatura catalana sense la ruptura històrica de la guerra i l’exili.
No ens hauria de semblar mentida
per«Sembla mentida» transforma anècdotes radiofòniques en contes àgils i plens d’humor que es llegeixen d’una tirada. Un recull que reivindica la literatura com a espai compartit i viu. Lena Casanoves s’estrena a Atzucac.
El Consens Colonial contra la literatura catalana
perDiu Esteve Miralles: «¿Aquest Consens Colonial no existeix? ¿Me l’invento?… Hi ha mitjans catalans (també de públics) que tracten la literatura catalana com una excrecència. Hi ha bancs catalans que quan organitzen cicles d’escriptors a Girona (o a Montjuïc), no hi posen un autor que escrigui només en català ni per dissimular. Hi ha cercles d’influència empresarials que pontifiquen sobre aquestes idees als seus actes.»
«Haceldama» de Blai Bonet i la barbàrie de fer conceptes
perRaquel M. Martinez escriu sobre «Haceldama» de Blai Bonet publicat a Club Editor. Una novel·la radical i lírica de Blai Bonet que retrata, amb una prosa intensa i «mescladeta», les ferides de la Guerra Civil i el dilema moral d’un protagonista arrossegat per l’experiència i la misèria. Haceldama és una exploració colpidora de la culpa, la violència i la condició humana.
«Maria Stuart» de Stefan Zweig: nostàlgia d’un passat pitjor
perEn un moment en què la política s’exerceix a través de la llei del més fort, llegim Maria Stuart (Segona Perifèria) de Stefan Zweig, en què retrata les intrigues de la cort escocesa a través de la biografia de la seva reina.
