Literatura

La literatura catalana del segle XX sovint s’ha percebut com a seriosa i profunda, però aquesta antologia recupera una tradició d’humor i experimentació avantguardista, amb relats que juguen amb l’absurd i el realisme màgic. A través d’autors com Ramon Vinyes o Francesc Trabal, el volum també convida a repensar el paper de les avantguardes i a imaginar què hauria estat de la literatura catalana sense la ruptura històrica de la guerra i l’exili.

Raquel M. Martinez escriu sobre «Haceldama» de Blai Bonet publicat a Club Editor. Una novel·la radical i lírica de Blai Bonet que retrata, amb una prosa intensa i «mescladeta», les ferides de la Guerra Civil i el dilema moral d’un protagonista arrossegat per l’experiència i la misèria. Haceldama és una exploració colpidora de la culpa, la violència i la condició humana.

La traductora Esther Tallada ens ha brindat una nova traducció d’un clàssic francès: «Notre-Dame de París» de Victor Hugo

Per sort, encara hi ha escriptors com Rebassa, que saben que la llibertat no te la concedeixen, l’exerceixes i punt. Agradi o no agradi. En una Catalunya en què els catalans fem nosa pel simple fet de voler viure en la nostra llengua, no hi pot haver cap cerimònia literària aliena a aquesta discriminació cultural. Dedicar-se a promocionar els llibres com si no passés res és disfressar la manca de llibertat d’oportunitat —exactament el que feia la gala fins a les intervencions de Monton i Rebassa.