PEL·LÍCULA: NIGHTCRAWLER DIRECTOR: DAN GILROY GÈNERE: THRILLER ANY: 2015
Lou Bloom és un jove noctàmbul sense treball ni escrúpols que es guanya la vida venent mobiliari urbà robat a preu de ganga. De la nit al dia decidirà convertir-se en un reporter freelance especialitzat en cobrir audiovisualment els crims més sanguinolents de la ciutat de Los Àngeles. La metamorfosi no serà total, Bloom no podrà deslligar-se de la seva naturalesa rapinyaire i ràpidament passarà de furtar a la societat en el seu conjunt a robar amb impunitat la intimitat dels individus que la conformen. El seu objectiu des d’un principi és clar: despuntar en la seva nova ocupació. El cost de l’èxit és indiferent, està disposat a pagar qualsevol preu.
El director i guionista Dan Gilroy ens presenta amb Nightcrawler un thriller de ritme trepidant que esdevé una forta crítica a l’apogeu del periodisme sensacionalista en detriment de la informació pura i objectiva. Des d’una doble vessant, Gilroy fa una sàtira de la societat actual, àvida consumidora de noticies morboses i interessada principalment en històries quotidianes marcades pel crim i la tragèdia. La màxima de la professió és indiscutible: “Si hi ha sang, és portada”. En aquest context la pel·lícula planteja una incòmoda disjuntiva: fins a quin punt el està disposat a arribar el protagonista per tal d’aconseguir les imatges del dia que obrin els noticiaris del país?.
La màxima de la professió és indiscutible: Si hi ha sang, és portada.
La història, que indiscutiblement remet a la vida del fotògraf i reporter gràfic ucraïnès Arthur H. Fellig, popularment conegut amb el pseudònim de ‘Weegee’, retrata la progressiva i demencial deshumanització del protagonista qui, alienat darrere la seva videocàmera, perd la noció ètica convertint-se en una metòdica i eficient màquina de treball que no permetrà que ningú s’interposi en el seu camí a l’èxit. Lou Bloom és obsessiu, incansable, apàtic. En aquest paper destaca la brillant i incòmoda actuació d’un Jack Gyllenhaal físicament consumit que serà capaç d’arribar a extrems demencials per tal d’aconseguir les seves fites laborals. Una interpretació inquietant i angoixosa que, possiblement, sigui fins a data d’avui, la millor actuació de l’actor californià.
El film no necessita com a complement un gran artifici visual ni estètic per a no deixar a l’espectador indiferent. L’originalitat de la història, que posa a la llum la vessant més fosca de la naturalesa humana, i el seu impacte moral són els ingredients suficients per fer d’aquesta una pel·lícula pertorbadora però, a la vegada, imprescindible.
