Els psicòpates sempre resulten un tema suculent i morbós. Ningú en sap gairebé res però tothom confessa que té algun conegut, veí, company de feina, que fa la pinta de passar les nits dissecant a les seves tietes o bevent-se còctels fets de sang de criatures. Com sempre, el setè art és a qui li podem atribuir els mèrits d’haver creat tota aquesta mitologia al voltant dels psicòpates i les seves neures. Repassem alguns dels protagonistes psicopàtics més inoblidables del cinema:
Norman Bates -‘Phsyco’
Segurament un dels millors personatges d’Alfred Hitchcock. Mai et refiïs d’un noi pusil·lànime i tímid, d’aquells que semblen incapaços de fer mal a una mosca. Bates regenta un motel decrèpit de carretera i viu amb la seva mare malalta. Tot molt entendridor fins que es desvetllen els seus jocs macabres. En favor del jove taxidermista es pot dir que és víctima d’una progenitora molt dominant amb qui té una relació massa «estreta».
Jack Torrance -‘The Shinning’
A qui diantres se li acut acceptar exiliar-se amb un escriptor fracassat i alcohòlic a un hotel buit i inhòspit al mig del no-res per passar un hivern inclement? A la família del protagonista. Kubrick va dur al cine aquesta novel·la d’Sthepen King i només pels plans impecablement simètrics i l’estètica vuitantera ja val la pena veure-la. Les ganyotes de Jack Nicholson tampoc tenen desperdici.
Baby Jane – ‘What happened to Baby Jane?’
Bette Davis intrepreta en aquest clàssic a una ex nena prodigi que ha caigut en l’oblit. Egocèntrica, gelosa i pèrfida, Jane ha passat una discreta joventut a l’ombra d’una germana triomfadora, una gran actriu de Hollywood a qui encarna Joan Crawford que ha quedat invàlida després d’un accident. Un esfereïdor retrat de com les enveges fraternals desemboquen en situacions tràgiques i grotesques.
Amy Dunne – ‘Gone Girl’
Acostumats a què els psicòpates siguin tios rarets que tenen aparells de tortura al soterrani de casa, la protagonista de ‘Gone Girl’ trenca amb tots aquests estereotips. L’Amy compta amb tots els encants imaginables. És atractiva, intel·ligent i agradable, però rere aquesta carcassa de noia bondadosa s’oculta una autèntica psicòpata de manual: freda, manipuladora i disposada a arribar a on sigui per aconseguir el que vol.
Annie Wilkes – ‘Misery’
El fenomen fan portat a l’extrem. També basada en una novel·la d’Stephen King, aquesta pel·lícula tracta d’una admiradora incondicional d’una saga mediocre de novel·letes romàntiques. Quan l’escriptor decideix posar-hi fi assassinant al personatge principal de les novel·les, es desencadena una delirant batalla entre l’àvida lectora i l’autor. Annie, traurà la bèstia despiadada i sàdica que duu a dins amb un propòsit ben ferm: ressuscitar la protagonista de la saga costi el que costi.
Alex – ‘A Clockwork Orange’
Una altra pel·lícula mítica –i claustrofòbica– d’Stanley Kubrick. El pervers protagonista és un dels psicòpates més cruels, violents i repugnants d’aquesta llista. Violador, assassí i autor de tot tipus d’actes repulsius decideix sotmetre’s a un programa de reeducació per eliminar la seva conducta ultraviolenta, tot plegat al ritme de Beethoven.
Minnie i Roman Castevet – ‘Rosemary’s baby’
Aquest matrimoni de vellets semblaven a primer cop d’ull els veïns més adorables i servicials de l’ edifici on s’instal·la la parella protagonista. No són psicòpates en el sentit ortodox de la paraula però diguéssim que no són la companyia més recomanable si no estàs interessat en el culte al diable. Roman Polansky ens porta una pel·lícula d’intriga sobre akelarres, rituals satànics i conspiracions.
Anton Chigurh – ‘No Country for Old Men’
Bardem dóna vida a un sicari salvatge en aquesta adaptació de la novel·la de Cormac McCarthy. No trobareu ni un bri de compassió o remordiment a la seva gèlida mirada. De fet, a Chigurh el diverteix decidir el destí de les seves víctimes llançant una moneda a l’aire.
Hannibal Lecter – ‘The silence of the Lambs’
No gaire sovint se’ns presenta un psicòpata que és doctor en psiquiatria. Anthony Hopkins dóna vida a un caníbal sanguinari de gustos exquisidament refinats. A la primera pel·lícula de la saga, el brillant Doctor Hannibal Lecter ajudarà a l’agent de l’FBI Clarice Starling a trobar a “Buffalo Bill”, un altre psicòpata igualment despietat, però no sense psicoanalitzar-la abans.
Joker – ‘Batman Dark Knight’
El conegut arxienemic de Batman. El maquillatge de pallasso és fonamental per donar-li l’aire icònic i sinistre que el caracteritza. La mort prematura de l’actor que li donava vida, Heath Ledger, ha contribuït a engreixar el mite i sembla que el relleu de Jared Leto no ha fet honor al personatge com s’esperava.
Stuntman Mike – ‘Death Proof’
Al més pur estil Tarantino, aquest psicòpata és un amant de la sang i de les vísceres però amb un fetitxe extra: la conducció temerària. El seu cotxe és literalment una màquina de matar, al copilot o a qui se li creui a la carretera, i les víctimes sempre són joves seductores. Per sort el director concedeix un regal a l’espectador –força subversiu en aquesta mena de pel·lis– cap al final del film sobre el qual només us dic que la venjança és un plat que se serveix en fred.
John Doe – ‘Seven’
Morgan Freeman i Brad Pitt interpreten el tàndem preferit del gènere policíac de les produccions de Hollywood. El poli veterà i erudit i el poli impulsiu i jove amb excés de testosterona intenten enxampar a un paio fanàtic de la bíblia i obsessionat amb fer honor als set pecats capitals. Kevin Spacey es posa a la pell d’un assassí que afirma ser l’escollit de Déu per netejar el món de mediocritat. Un thriller dels 90 que fa posar els pèls de punta.
