'La cumbre escarlata'
Guillermo del Toro
Guillermo del Toro torna a la càrrega amb un retorn als seus orígens cinematogràfics. El mexicà fa la rentrée per la porta gran amb ‘La Cumbre Escarlata’, una proposta que hibrida fantasia i terror i destil·la romanticisme gòtic a cada frame. Fantasmes, amors no correspostos, sang, mort i joves turmentats són l’epicentre d’aquest relat amb pretensions esfereïdores. Tot plegat té lloc a cavall entre l’Anglaterra decadent de la vella Europa i l’Amèrica de les oportunitats i les promeses. Mia Wasikowska, interpreta a una jove nord-americana aspirant a escriptora que cau rendida als encants d’un jove anglès (Tom Hiddleston) de maneres exquisides i planta aristocràtica. Després d’una tragèdia familiar, la càndida noia rosseta creua l’Atlàntic per instal·lar-se amb el seductor i la seva perversa germana de cabells foscos (Jessica Chastain). La cirereta del pastís és sens dubte la decrèpita, inquietant i majestuosíssima finca que dóna nom a la pel·lícula i que serà el sostre dels protagonistes.
Una atmosfera molt ben recreada aconsegueix salvar els tòpics que assetgen la trama i la simplicitat del desenllaç una mica decebent que ofereix del Toro. Tot i això encara s’hi troben algunes escenes que assoleixen un clímax que frega amb el gore sense perdre l’elegància. La joventut de l’elenc no resta en absolut i tots consoliden els seus bons noms ja consagrats amb interpretacions molt ben portades, especialment Chastain que ho broda amb el paper de germana malvada posseïda per un amor fraternal malaltís. Wasikowska, ja veterana, amb un rodatge a l’esquena d’interpretacions d’heroïnes de clàssics de la literatura del XIX –com ‘Jane Eyre’, ‘Madame Bovary’ o ‘Alícia al País de les Meravelles’– també domina el seu paper de noia ingènua captivada pels misteris metafísics.
