Un dia com qualsevol altre, durant una visita rutinària al metge, Ane comprova com, més aviat del que li tocaria, la naturalesa li ha jugat una mala passada i l’ha avocat a patir el progressiu pansir de la seva joventut, amb totes les conseqüències físiques i psicològiques que això en comporta. Davant la melangia i tristor que aquesta nova situació li genera, troba un petit reducte de felicitat en un misteriós ram de flors que puntualment rep a casa cada dijous per part d’un remitent anònim. Dins la monotonia del seu dia a dia, marcada per la ‘companyia’ d’un marit absorbit per la caixa tonta i el tosc treball a una construcció, aquesta cita puntual aporta una mica de color a la seva monocromàtica existència.
Loreak neix de la codirecció dels eusqueres Jon Garaño i José María Goenaga, una pel·lícula que exposa la història de tres dones, Ane, Tere i Lourdes, tres vides entrellaçades, unides per l’amor, la mort i unes misterioses flors. Un drama de bellesa minimalista que, a través de l’excusa d’un manoll de flors, reflexiona subtilment sobre la nostàlgia, la finitud de la vida i la por a caure en l’oblit.
A través d’un exquisit muntatge d’estil tarantinià, els 100min d’aquest rèquiem audiovisual es distribueixen en un total de tres capítols, episodis que es complementen i encaixen a la perfecció. La unió de tots aquests fragments fa de Loreak un cant a la desolació i als capricis de l’atzar: una menopausa no esperada, la maternitat no desitjada…El voler i no poder; el poder i no voler.
El film remarca reiteradament l’immens poder d’un element tan innocent com són les flors, concebudes com una alegria o com una perillosa amenaça, segons els ulls que les admirin. Loreak exposa com aquestes belles creacions de la naturalesa, aparentment tan insubstancials, són capaces d’actuar com a pont entre el passat i el present fent brotar sentiments oblidats, enterrats pel pas del temps, emocions que es creien perdudes.
A través d’aquesta pel·lícula, els autors fan una profunda reflexió sobre la por a caure en l’oblit i els mecanismes de record que troben les persones per a lluitar-hi una vegada la persona estimada desapareix. Recursos necessaris per a mantenir les ferides obertes i combatre la fugacitat de la vida.
