L’antesala a la desaparició

Amb el primer i segon treball, The Wombats van aconseguir fer-se un lloc en el panorama musical britànic. Aquests dos àlbums estaven marcats per acords que s’apropaven perillosament al pop fàcil però els sintetitzadors marcaven la distància necessària per no ser considerats una banda massa lleugera. Ara bé, amb Glitterburg han intentat fer un canvi que no han estat capaços de trobar i el resultat són tretze cançons molt semblants. Malgrat tot, i per no oblidar qui són, no han deixat de buscar diferents registres ben trobats en alguna cançó, com ara “Give Me a Try”.

Les guitarres són el tret significatiu de la banda anglesa, però en cançons com la d’”Isabel” han descobert un nou pilar per tractar de suportar la mal trobada monotonia musical. La bateria no és com la d’altres grups referents en el post-punk britànic com Joy Division, on Stephen Morris cuidava cada compàs fins a l’extenuació, però vesteixen els temes amb ritmes simples però efectistes. The Wombats presenta un treball amb el qual aspiren a sobreviure un any i mig, dos, a molt estirar. Però si no es reinventen de nou o retornen a l’estil que els va treure de l’anonimat, estan destinats a desaparèixer.