La milícia de la poma mossegada

Només d’entrar hi ha sempre l’avantguarda d’un exèrcit vestit de blau. Es miri on es miri, hi ha algun soldat disposat a resoldre tots i cadascun dels dubtes dels clients. La seva única missió en cada batalla diària és passar el temps necessari amb cada possible comprador perquè aquest surti de la botiga amb un nou producte que li faciliti una mica més la vida quan arribi a casa. Quelcom difícil si es té en compte que dels més de 395 milions de persones que cada any visiten alguna botiga Apple, només 1 de cada 100 hi compra algun producte.

Un cop superada la primera línia d’infanteria, més de 20 taules pulcrament ordenades al més pur estil de la cavalleria romana ofereixen tots els nous articles tecnològics que han de revolucionar la vida quotidiana de tots aquells protegits per les milícies de la poma mossegada. De mitjana, cada any visiten més d’un milió de persones cada botiga Apple del món. Això són més de 3.000 al dia. Més de 300 cada hora. Unes 6 persones cada minut.

La primera planta es divideix en dos móns diametralment oposats. L’ala esquerra està plena de clients experts que necessiten urgentment que els solucionin els problemes que presenten els seus aparells tecnològics. Només de pensar que poden estar unes hores sense estar connectats amb l’entorn, els agafen tots els mals. A la dreta, els aprenents se’ls miren com els esclaus ballesters es miraven els arquers lliures i amb sou durant els moments previs a una batalla. Amb una guspira als ulls entre enveja i admiració, però amb la determinació d’algun dia arribar a ser com ells.

A la part de reparacions hi ha sis persones esperant a rebre els clients amb cita i set més dedicats exclusivament a la reparació d’enginys tecnològics. Els primers recorden als serfs que esperen els cavallers al tornar del camp de batalla i els ajuden a baixar del cavall i a netejar armes i armadura. Són servents que fan una feina mecànica i monòtona. Quan saben qui és l’usuari que els ha tocat ajudar durant els deu minuts que duren les cites, el condueixen cap a unes taules més petites que les de la planta baixa. La parella de client i treballador estableixen una relació íntima en relació als 600 segons que passaran junts.

Unes pantalles gegants presideixen les taules al voltant de les quals es reuneixen set o vuit desconeguts que volen iniciar-se en el món d’Apple. Predomina la tercera edat jove, homes i dones per igual que passen de la seixantena tot i que encara confien en pujar al tren de la modernitat. Enmig de joves àvies i avis hi ha un noi d’uns 20 anys que badalla més que escolta. Ja s’ho sap tot sobre el seu ordinador personal però es resisteix a marxar abans de poder resoldre el dubte que l’ha portat fins la torre d’un dels castells que va llegar d’Steve Jobs al món.

Durant més de quinze minuts no ha canviat res en la pantalla que té davant, mentre que la dels companys que el tripliquen en edat estan a punt de treure fum. La dona de cabells blancs però arreglats que seu al costat el mira encuriosida. També ha perdut el fil de la classe i mentre la professora mexicana no llança cap fletxa que pugui agafar al vol i reenganxar-se a la lliçó magistral, tecleja el mòbil Samsung sota la taula. Sembla que la domini una sensació de vergonya i recança per utilitzar l’smartphone de la competència en el santuari creat pel ja desaparegut oracle d’Apple.

Un cop acabada la lliçó, la dona mexicana s’apropa al jove distret i li pregunta si té algun dubte més. Comencen a parlar i ell gesticula àmpliament senyalant la pantalla diversos cops i gira l’ordinador de tant en tant. Al cap de deu minuts ella se’n va cap a la porta reservada als soldats de l’exèrcit blau. Qui sap si a fer un cafè per enfrontar-se amb energia a les hores de feina que encara li queden o a fer-se una cigarreta abans de tornar a ajudar a descobrir el món que s’amaga rere les pantalles a un nou grup de novells. Això sí, amb un somriure orgullós d’haver fet bé la seva feina, idèntic al dels cavallers quan entraven als seus pavellons després d’haver sobreviscut a una batalla especialment sanguinària. Abans que ella marxés un altre treballador abillat amb la seva cota de malla blava ja estava donant la benvinguda als seus vassalls momentanis.

Més de Pau Riera

L’antesala a la desaparició

l trio anglès The Wombats presenta amb Glitterburg un nou plantejament musical...
Llegeix-ne més

1 Comment

Comments are closed.