Grimes es consagra en el seu paper de diva alienígena

Portada de 'Art Angels'
Portada de 'Art Angels'

'Art Angels'

Grimes

En poc més de cinc anys Claire Boucher ha aconseguit obrir-se pas a cop de sintetitzador en el panorama pop internacional. És d’aquelles artistes solitàries i autodidactes que vénen a canviar-ho tot amb un so d’una dimensió on les lleis de la física es regeixen per altres principis. D’on l’ha tret no ho sap ningú. Si mai hagués de filmar una ‘space opera’ sobre una societat futura decadent, segurament posaria a Grimes de banda sonora. Arrancaria amb Boucher cantant a dalt d’un escenari d’un gran teatre reconvertit en club nocturn, acompanyada d’hologrames ballarins i uns espectadors d’estètica ciberpunk enfundats en ulleres de realitat augmentada. La protagonista seria la primera androide mai creada, un model experimental. Descansaria en una de les llotges amb la mirada perduda. Melancòlica en la seva cerca dels veritables sentiments humans, la seva veu en off ens explicaria el dolor que li provoca el dubte de si entre discs durs i processadors, hi reposa també una ànima sensible.

Andrògena, esperpèntica, de cabell multicolor, pel camí de convertir-se en una nova diva ‘weird’. Ara retorna amb un nou treball: ‘Art Angels’ (2015). Des del seu inici amb ‘Geidi Primes’ ha emprès un camí de metamorfosis constant. Els seus orígens els té ben ancorats en el gènere més experimental, que ha anat evolucionant cap a un registre més pop (no per això menys fresc i desconcertant). ‘Art Angels’ segueix l’estela de ‘Vísions’ (2012) que va ser el seu primer pas en aquesta etapa més assequible per a tots els públics. La seva zona de confort és entre samplers, sintetitzadors, ordinadors, pedals i munts de cables. Però bé, segurament ens falta l’etiqueta exacta. Boucher opta per un predomini de l’electrònica que crea un univers on imprimir la seva veu d’una agudesa quasi infantil. Només per la capacitat de sorprendre i airejar la indústria, quan ja sembla que el món postmodern ja no pot parir res gaire original, ja es mereix un lloc de privilegi a l’estanteria dels millors discos de l’any.

 

9 Veu

9 Instrumental

8 Lletra

8 Cohesió

8.5
Més de Joan B. Galí

Estudis de videojocs catalans: la llista definitiva

L’indústria del videojoc cada vegada té més pes en el sector cultural....
Llegeix-ne més