'Barcelona nit d'hivern'
Dani de la OrdenAdmetem-ho, les riuades de gent caminant amunt i avall pel Passeig de Gràcia com un ramat desorientat sota els llums de Nadal desperta entre els més escèptics impulsos antisistema. Però com que no es tracta de ser uns misantrops amargats, us fem una proposta molt barcelonina per aquestes festes que tot just ha aterrat a la cartellera. El jove director Dani de la Orden, que el 2013 estrenava als cinemes la seva òpera prima ‘Barcelona, nit d’estiu’ torna amb una seqüela que ha batejat ‘Barcelona, nit d’hivern’.
Seguint la línia de la primera pel·lícula, De la Orden ens presenta un mosaic d’historietes d’amor –en alguns casos es reprenen del film del 2013– aquest cop amb aires nadalencs. Des d’un Rei Melcior que busca desesperadament el seu primer amor, passant per dues àvies a la vuitantena que s’omplen de coratge per dir a la seva família que en lloc d’amigues són parella, fins a un jove romàntic que fart dels dards amorosos decideix passar de relacions i buscar només sexe. En definitiva, el director es manté fidel al seu to fresc, informal, ensucrat de vegades i altres més picardiós en aquesta nit de Reis que recorda a la comèdia romàntica nadalenca per excel·lència: ‘Love actually’ (Richard Curtis, 2003). El director no se n’amaga i en diverses entrevistes ha assegurat que el film britànic és un dels seus referents. Amb ‘Barcelona, nit d’hivern’ s’omple el buit de comèdies romàntiques dins el cinema català que fins ara ha estat molt limitat. En aquesta ocasió Joan Dausà torna a posar la música a la pel·lícula de De la Orden, com ja havia fet amb la primera. L’ampli repartiment compta amb noms com Montserrat Carulla, Miki Esparbé, Aina Clotet, Àlex Monner, David Guapo, Bárbara Santa-Cruz, Àlex Maruny, Abel Folk o Clara Segura.
Qui vulgui veure una pel·lícula d’introspecció, amb to greu, sense excessos d’edulcorants i amb crítiques morals al consumisme, al Nadal, i a l’amor romàntic val més que passi del pla. Ara bé, el film és exactament el que es proposa i assoleix les expectatives amb humor, naturalitat i desimboltura. Pels que reivindiquen l’alta cultura, dir-los que una comèdia romàntica a l’any no fa mal, i encara menys si és ‘made in Barcelona’.
