Maria Lluïsa Güell, pintora modernista d’ànima indòmita

Retrat de Lluïsa Güell pintat per Lluïsa Vidal
Retrat de Lluïsa Güell pintat per Lluïsa Vidal

La filosofia zen travessa les pintures de Maria Lluïsa Güell López (1873-1933), segona filla de l’industrial i mecenes de Gaudí, Eusebi Güell i la seva esposa Isabel López. Malgrat que les flors són el motiu central de la seva obra, no són representacions florals barroques ni rococó, sinó la imatge de la senzillesa i l’harmonia de la natura, idònies per a il·lustrar un Haiku. El Palau Güell acull fins al 17 de maig, a les golfes de l’edifici, la mostra ‘Maria Lluïsa Güell, pintora’, en la qual s’exposen una quarantena d”obres –per primera vegada a Catalunya– d’aquesta redescoberta artista modernista.

La jove de la nissaga Güell va assimilar com ningú la influència del japonisme, un substrat de l’Art Nouveau que s’inspirava en l’estètica nipona, que aviat va fascinar a pintors com Manet, Monet, Toulouse-Lautrec o Van Gogh, i va esdevenir una moda parisenca. Encisada també per l’art japonès, Maria Lluïsa Güell va impregnar-se dels corrents postimpressionistes d’inspiració oriental en un dels seus viatges familiars a França, que sens dubte marcaria profundament la seva trajectòria pictòrica.

Paravent 3 Datació: ca. 1896 Tècnica: oli sobre tela Procedència: Família Güell i de Sentmenat

Les pintures de Güell són la màxima expressió de l’equilibri i la delicadesa, defugint les composicions atapeïdes. Els desendreçats poms de flors, sempre silvestres, comparteixen protagonisme amb carabasses i fruites, sovint amb pinzellades gruixudes, buscant certa naturalitat. Tampoc hi falten els fons foscos, els pètals que es desprenen amb una ventada, i les flors marcides pel temps. La bellesa efímera reapareix com una fixació latent en els quadres, les aquarel·les, els ventalls i els paravents, els darrers, objectes tradicionals de la cultura japonesa. La col·lecció exposada reuneix obres de particulars, del MNAC i també del Palau de Sobrellano, de Comillas, Cantàbria, d’on els seus avis materns n’eren marquesos i la família hi posseïa diverses propietats.

El feminisme burgès de Maria Lluïsa Güell

El tombant de segle va ser encara un període molt misogin en què el paper de les dones es reduïa al matrimoni i a la maternitat. Maria Lluïsa Güell va ser una dona excepcional entre l’alta burgesia de l’època, com un petit cercle de privilegiades que, com ella, van poder accedir a una educació exquisida i a viatges a l’estranger, i eludir la tediosa vida de casades que els hauria pertocat.

Integrava aquest grup la pintora Lluïsa Vidal, a qui el MNAC dedicava una exposició fins passat mes de gener. Amiga dels Güell, Vidal és l’autora del retrat de Maria Lluïsa Güell que obre la mostra del Palau, on una jove de mirada fixa i altiva sembla desafiar a qui l’observa. Vidal i Güell, van formar part d’aquest restringit entorn femení cultivat que col·laborava amb la revista Feminal, la publicació catalana pionera en la lluita per l’emancipació femenina -un ideari clarament subversiu per l’època- en la qual van homenatjar pòstumament a la també pintora modernista, Pepita Teixidor.

Maria Lluïsa Güell
Margarides Datació: ca. 1910 Tècnica: oli sobre tela Procedència: Borja Olano

Però tot i les traves amb què es trobaven les dones, Maria Lluïsa Güell va participar en diverses mostres importants durant la seva vida. Güell es va estrenar en una exposició col·lectiva de dones pintores a l’emblemàtica Sala Parés, a la qual va seguir-ne una altra a les Galeries Laietanes, on va obtenir una bona crítica de la premsa, i una darrera a la ciutat de Santander, promoguda pel Círculo de Bellas Artes de Madrid i encapçalada per Joaquim Sorolla. Durant la seva joventut Maria Lluïsa Güell es va relacionar amb intel·lectuals i artistes com Ramon Casas i a Santiago Rusiñol amb els quals havia assistit a les cèlebres tertúlies a Els Quatre Gats.

La música, l’altra passió d’una artista polifacètica

L’exposició, comissariada per Enrique Campuzano i Carmen Güell, també ha volgut recuperar el vessant musical de Maria Lluïsa Güell, qui a més de pintora va ser compositora per a orgue, piano i corda i va escriure tres obres a les acaballes del segle XIX.

Maria Lluïsa Güell
Clavells vermells Datació: ca. 1910 Tècnica: aquarel·la sobre paper Procedència: Carmen Sert

Maria Lluïsa i la seva germana Isabel Güell van rebre una excelsa formació musical, que va incloure una estada a París per estudiar amb el cèlebre organista Eugène Gigout –deixeble de Camille Saint-Saëns–.  Eusebi Güell, que tot i dedicar-se als negocis era un autèntic melòman, va fer construir un orgue al Palau familiar –del qual en trobareu una maqueta a l’exposició dissenyada pel mestre orguener Albert Blancafort– on les joves van rebre lliçons de l’organista Melcior Rodríguez d’Alcàntara i del compositor Josep Garcia Robles. Les germanes Güell oferien al Palau distingides i memorables recepcions musicals amb concerts de piano i orgue conegudes entre l’alta societat barcelonina com “els dilluns de Casa Güell”, segons recull la crònica social de l’època.

Més de Laura Gea

World Press Photo: l’ull que denuncia

El fotoperiodisme més esperat de l’any torna a Barcelona. Word Press Photo...
Llegeix-ne més