Bcnegra desentranya la novel·la criminal argentina

Cartell de BCNegra 2015
Cartell de BCNegra 2015

Tres plomes de la novel·la policíaca argentina es van reunir dimecres al festival Bcnegra, a la sessió ‘Amb B de Buenos Aires, amb B de Barcelona’, precisament en un moment en què el seu país es troba en una difícil conjuntura política i social després de la mort del fiscal Nisman, un macabre succés sobre el qual encara hi sobrevolen molts interrogants.

La cantant de jazz i escriptora Tatiana Goransky (‘¿Quién mató a la cantante de jazz?’), el periodista Ernesto Mallo (‘Los hombres te han hecho mal’) i la guionista i novel·lista Claudia Piñeiro (‘Betibú’) van repassar, analitzar i debatre les particularitats de la literatura negra del seu país. Indefectiblement, tots tres van coincidir en què la literatura negrocriminal argentina està profundament marcada per la brutal corrupció policial i violència institucional que viu el país del Con Sud.

En clau d’humor, Goransky va llegir un provocador decàleg de l’escriptor Carlos Gamerro sobre els crims a l’Argentina, les màximes del qual es poden sintetitzar en tres: “1. El crim el comet la policia, 3. El propòsit de la investigació policial és ocultar la veritat, 8. Qualsevol acusat per la policia és innocent”. Amb la lectura de Gamerro, l’escriptora va voler posar sobre la taula fins a quin punt és greu la corrupció policial al seu país. Piñeiro va ironitzar sobre la dificultat afegida que tenen ella i els seus compatriotes per donar versemblança al clàssic personatge del policia honest.

Els escriptors van citar a un reguitzell d’autors que consideren els pares de la literatura del gènere a l’Argentina –des de Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares que escrivien contes policials a quatre mans i van dirigir la col·lecció de negrocriminal ‘El séptimo círculo’, Rodolfo Walsh (‘¿Quién mató a Rosendo?’) o Roberto Arlt (‘Un crímen casi perfecto’). Mallo, sempre buscant el somriure dels oients, sostenia que el negrocriminal encara és un gènere estigmatitzat i sense prestigi entre els acadèmics “als quals els sembla perillosa la literatura que entreté”.

D’altra banda Piñeiro va recalcar la forta influència de la novel·la negra nord-americana entre els autors de policíaca argentins, tot i que segons la novel·lista, al final s’acaba produint un còctel literari que combina trets de les obres americanes amb característiques pròpies del país d’Amèrica Llatina, on els crims no els cometen persones individuals –com passa també en la novel·la negra nòrdica– sinó la sòlida piràmide de corrupció institucional, des de l’escalafó més baix fins a les elits del poder. Si la literatura es defineix en gran part per la societat des d’on s’escriu, en paraules de Mallo, “les societats es defineixen per la classe de criminals que produeixen”, i en el cas argentí, la poli és la reina del crim.

Més de Laura Gea

‘Elle’: subversió i sacseig moral

L’agosarat cineasta holandès Paul Verhoeven –’Instint bàsic’ (1992)– ens confirma amb ‘Elle’...
Llegeix-ne més