Vivisecció de la tercera temporada de ‘Black Mirror’ (I)

Escena del capítol 'Nosedive' de 'Black Mirror'
Escena del capítol 'Nosedive' de 'Black Mirror'

'Black Mirror'

Tercera temporada

Poques sèries són tan subversives com ‘Black Mirror‘. Cada temporada ens clava l’urpa de la ciència-ficció per retorçar-nos les entranyes. Després d’un magnífic ‘White Christmas‘ (2014), retorna per tercera vegada sense perdre ni gota de ganes de fer-nos sentir incòmodes. Sis capítols amb històries i mons molt diferents. Algunes en un futur distant, d’altres que podrien desenvolupar-se avui mateix. El cop d’efecte de la sèrie prové de les terribles similituds que tenen els seus universos episòdics amb la nostra realitat. A diferència de ‘Westworld’, competència Sci-fi en el catàleg de sèries d’aquest 2016, la proposta de Netflix sempre acostuma a tenir una versemblança molt palpable. A través de l’entreteniment ‘Black Mirror’ ens proposa la reflexió més descarnada. Una mirada crítica a un present en que el progrés tecnològic sembla canviar la nostra forma de viure constantment. Els creadors saben que la millor ciència-ficció sempre és la que utilitza la tecnologia com a excusa per fer-nos reflexionar sobre la condició humana així que cada capítol interpel·la al present d’alguna forma o altra. Segurament aquesta és una de les claus de l’aclamada sèrie, el despertar consciències i arrossegar el pensament cap a indrets que desconeixem. Llegeix la segona part a ‘Vivisecció de la tercera temporada de ‘Black Mirror’ (II)


1.’Nosedive’

El futur de ‘Nosedive‘ és d’aquells que ja són visibles si ens posem de puntetes. El capítol, dirigit per Joe Wright ens posa a la pell de la Lacie, un personatge que, com la resta dels seus coetanis, està lligada a un comptador de popularitat. Aquesta espècie de ‘Tripadvisor’ per a persones o ‘Tinder’ numèric permet puntuar del 0 al 5 a qualsevol persona. Fins aquí podríem estar parlant de qualsevol aplicació actual. Però en aquesta dimensió tenir menys d’un 2,5 et pot costar car. El comptador en qüestió afecta a tots els nivells de la vida de les persones; des de quins barris pots viure a quins restaurants et reserven taula. Aquelles persones amb més bona puntuació no volen relacionar-se amb els menys valorats. Es crea un sentiment de classe social en funció de com n’ets o no de ‘cool’. L’episodi juga amb aquest ‘jo perfecte’ que intentem projectar al nostre perfil digital. De com un bon dia aquest va subvertir els rols i va apoderar-se de la realitat. Tots hem de ser simpàtics, educats, agradables, seguir la moda si volem estar al club dels privilegiats. Però per què ens sobta tant? No vivim ja obsessionats pels comptadors d’Instagram, Facebook o Twitter? Per fotografiar constant-ment les nostres vacances de somni, dinars de disseny i somriures marmoris? ‘Nosedive’ ens recorda la importància de la naturalitat i l’espontaneïtat de ser nosaltres mateixos.


2.’Playtest’

Cooper, un jove estatunidenc, fuig de casa i dels seus problemes familiars per fer el viatge de la seva vida. En la seva etapa final passa per Anglaterra on, per falta d’efectiu, es veu abocat a formar part d’un test experimental d’un nou videojoc. Fins aquí tenim l’esquema tradicional de ‘blockbuster’ d’horror a l’americana. Seguint amb els tòpics, el protagonista trobarà també una casa encantada, però aquesta serà diferent del què ens tenen acostumats. En aquestes proves s’haurà d’implantar un dispositiu que permet alterar la seva percepció per superposar-hi una realitat augmentada. A partir d’aquí Cooper entrarà en un procés ascendent de confusió i d’alternació de realitats al més pur estil ‘Inception’. L’episodi vol fer-nos reflexionar, amb no gaire encert, sobre l’impossibilitat creixent de distingir entre mons digitals i ficticis.


3.’Shut up and Dance’

El millor capítol de tots tres. ‘Shut up and Dance‘ recorda a aquell irreverent ‘The National Anthem‘ (2011) que trencava per primera vegada el mirall negre. Tornem a trobar-nos davant d’un segrest amb xantatge, però en aquest cas menys convencional -si pot ser- que el del primer ministre Michael Callow. El protagonista, Kenny, caurà a la teranyina d’un hacker anònim que ha aconseguit vídeos seus masturbant-se. Com? A través de la càmera de l’ordinador. En el transcurs de l’episodi descobrirem que ell no és l’única mosca que s’ha vist arrossegada a aquest joc. El personatge misteriós que estira els fils durà al protagonista a situacions extremes sense que ens sapiguem el motiu. Vol diners, diversió o potser una ‘performance’ artística com la del porc? Un combinat explosiu amb el desafiament de ‘Hard Candy‘, l’univers digital de ‘Mr. Robot’ i els jocs maquiavèl·lics de ‘Saw’. Dels tres és el que té menys elements de ciència-ficció però sens dubte el més intrigant i revulsiu. ‘Shut up and Dance’ obra una llauna podrida com és la de la pornografia a internet. Reflexiona sobre com rere el mantell d’una privacitat digital, aquí vulnerada, els monstres es treuen la careta d’innocència que vesteixen a plena llum.

LLEGEIX LA SEGONA PART 

Més de Joan B. Galí

Vivisecció de la tercera temporada de ‘Black Mirror’ (II)

Segona ronda. Els tres últims episodis de ‘Black Mirror‘ mantenen el nivell...
Llegeix-ne més