Ser dona i roja

Només són dones al TNC
Només són dones al TNC

'Només són dones'

Carmen Domingo

Durant la Guerra Civil Espanyola es van cometre infinites atrocitats. Al llarg dels anys, la memòria històrica ha recuperat els testimonis i els records que relaten la barbàrie d’aquells anys foscs i salvatges, i com les idees, les denúncies per enveja o diners i les antigues rancúnies, van enviar a molts republicans a empresonaments i execucions. Entre els qui van perdre la vida o van viure en cel·les humides i insalubres no només hi havia homes. Milers de dones van ser afusellades o detingudes, tot i que a diferència dels seus compatriotes, les seves històries van quedar entre l’oblit i la invisibilitat.

Carmen Domingo porta al TNC, l’obra ‘Només són dones’, un text que reivindica la lluita i el patiment femení a la Guerra Civil. El muntatge consisteix en un còctel ben combinat de veu, dansa i música de la mà de Míriam Iscla, Sol Picó i Maika Makovski respectivament. El pas pels centres penitenciaris feixistes de cinc preses roges – milicianes, mestres, infermeres– configuren la trama d’aquesta obra colpidora i directe. Les protagonistes relaten les tortures, el martiri i el càstig doble, que van suportar en una guerra d’homes, pel fet de ser dones i haver gosat tenir idees pròpies. Amb l’obra, Domingo ret homenatge al coratge de les milicianes, que de la mateixa manera que els seus companys, van lluitar per un país democràtic i lliure. La presència de l’Església, en especial de les monges com a supervisores de les recluses, s’aborda amb un to àcid i sarcàstic pels abusos que es van permetre en nom de la croada catòlica.

Al final de la guerra, la conquesta de drets aconseguits en la II República va quedar absolutament diluïda i les dones van perdre el dret a divorciar-se i gran part de la seva autonomia. Des del règim franquista es va fomentar el model patriarcal de « mare i esposa » celebrat per Pilar Primo de Rivera. L’obra fa tribut a les inconformistes que s’oposaven a aquesta submissió i que, com a escarment van morir amb un tret al front i va ser enterrades en fosses comunes. El nombre d’assassinades mai s’ha pogut comptabilitzar perquè les dones no van tenir l’honor d’ésser considerades preses polítiques. Només eren dones.

Més de Laura Gea

Els zombis profanen Jane Austen

Hi ha una certa tendència a renegar de les adaptacions cinematogràfiques de...
Llegeix-ne més

2 Comments

Comments are closed.