'Bird Eyes'
Nuria Graham
Sembla que quan es parla de Núria Graham s’ha de parlar d’edat. Té tan sols 18 anys, sí. Però millor deixar de banda l’actitud paternalista del “Que bé que toca la nena” per anar al gra i parlar de música. Graham és probablement una de les veus més internacionals de casa. El primer treball de títol pragmàtic ‘First Tracks‘ (2013) ja feia saltar l’alarma dels caça-talents, àvids de representar estrelles. Amb ‘Bird Eyes‘ es nota que la vigatana ha begut molt de les bandes que promociona el festival de la seva discogràfica, El Segell del Primavera Sound. Entre melodies oníriques hi distingim l’espectre de grups com Tame Impala, Beach House, Demarco, Saint Vincent o Fleet Foxes. No imita, absorbeix i assimila. I el que en resulta és un so molt personal que es mou en la frontera entre gèneres com el Pop, el Rock psicodèlic, el Folk o el Dream Pop. Del que més li agrada en crea el seu món sonor particular. Sota la producció de Jordi Casadesús, ‘Bird Eyes’ sembla el pas lògic després del que ja porta a l’esquena. Aquesta vegada amb més presència de teclats i d’un acompanyament electrònic suau. Però no ens enganyem, la màgia emana de la veu, podríem escoltar-la hores amb el xip de solista activat i no trobar a faltar ni un arpegi. El més sorprenent és que aquesta evolució s’ha fet en dos anys i, pel que diu ella, encara està en l’etapa “d’experimentar”. Caldrà doncs veure quin camí segueix, de moment però sembla que la brúixola li funciona. Un àlbum que sense un gran ‘hit’ es gaudeix amb una nostàlgia serena que acompanya cada cançó. Després d’escoltar les deu pistes veiem doncs que no és qüestió d’edat sinó de treball, talent i amb què deleitem les orelles en el temps que se’ns ha donat.
Escolta’l
