Psicopolítica, Facebook i els nous instruments del poder

El pensador sud-coreà Byung-Chul Han –autor de múltiples assajos filosòfics com ‘La societat del cansament’ o ‘L’agonia de l’eros’– desgrana en el seu últim llibre ‘Psicopolítica’, les noves tècniques de control dels estats neoliberals en l’era digital i la contribució de les xarxes socials.

En una dissertació crua i descarnada, Chul Han analitza els estratagemes de la política actual per seduir un ciutadà apàtic, sense pensament crític i esclau de si mateix, que intenta ser allò que tothom espera d’ell. El subjecte accedeix a despullar-se voluntàriament als seus perfils de Facebook, Instagram o Twitter i s’exposa sense cavil·lació a les grans corporacions i formacions polítiques, que a partir d’això, radiografien les seves aspiracions i emocions i poden manipular-lo sense traves, dir-li allò que vol sentir. Les xarxes actuen doncs com el dispositiu principal de control d’aquesta societat narcisista del jo en la que preval l’exaltació de l’emoció.

El ciutadà comparteix i tuiteja les seves emocions constantment a les xarxes, allò que fa i pensa. Al segle XIX s’explotava el cos com a eina de producció, això ha quedat obsolet i ara s’explota la psique. L’emocionalitat entra en escena i arracona la racionalitat. Ser lliure és percebut com deixar pas a les emocions i cridar-les als quatre vents. Chul Han adverteix del risc que això comporta. Segons el pensador, les emocions suposen un estat mental prerreflexiu que escapa de la consciència i permeten a la política neoliberal jugar amb els ciutadans i controlar-los sense esforç. En definitiva, permeten al poder apropiar-se del comportament de les masses.

La subjectivació i l’emotivitat contra la psicopolítica

L’única manera d’escapar d’aquest ull vigilant segons Chul Han és fugir de l’emotivitat i la subjectivació. Però en una societat que promou l’homogeneïtzació de tot, el valor de desviar-se de l’ortodòxia, es castiga. D’altra banda aquell que ho fa, i es desprèn d’aquesta emotivitat, és l’únic capaç de veure més enllà.