Una notícia és allò que interessa a un tipus a qui gairebé no li importa res
‘Scoop‘ (1938) o ‘Notícia Bomba‘ d’Evelyn Waugh és una sàtira àcida i divertida sobre la figura del periodista. La novel·la trenca la visió del professional compromès amb l’ètica del seu ofici per mostrar-nos una espècie d’au de rapinya, la d’un oportunista que vendria la seva mare per una exclusiva. William Boot, el protagonista d’aquesta història, totalment aïllat d’aquest món on els titulars són tan grans com els egos de qui els escriuen, es troba de sobte cobrint una guerra civil en una república africana. Waugh constantment se’n fot de la cara més frívola dels periodistes: “Creiem que aquesta serà una petita guerra molt prometedora”.
El llibre és divertit, molt divertit, amb un humor que potser no és del tot políticament correcte. Val la pena recordar alguns dels moments més hilarants i antiperiodístics de les seves pàgines. Com bé ens adverteix Waugh a través de la boca de Corker, periodista fictici de la novel·la: “Encara li queda molt per aprendre sobre periodisme. Miri-ho d’aquesta manera. Una notícia és allò que interessa a un tipus a qui gairebé no li importa res. I només és notícia fins al moment que ho ha llegit”.
La tinta és una arma poderosa
Una de les històries més divertides és la de Jakes, un altre periodista de la novel·la. En aquest cas una figura consagrada, líder d’opinió i gran visionari: “Una vegada Jakes va sortir per cobrir una revolució que s’havia produït a una de les capitals balcàniques. Es va adormir en el cotxe llit, tot despertant-se a l’estació incorrecta. Sense adonar-se de l’error, va sortir, va anar directament a un hotel, i va enviar per cable una crònica de mil paraules sobre barricades en els carrers, esglésies flamejants, metralladores que contestaven el zing-zing de la seva maquina d’escriure mentre teclejava, un nen mort, com una nina trencada, estès a la carretera deserta al peu de la seva finestra— bé, ja saps. Van quedar ben sorpresos d’una crònica com aquella procedent del país veí, però van confiar en Jakes i ho van estampar en sis diaris nacionals. Aquell dia cada enviat especial d’Europa va rebre ordres de cuitar cap a la nova revolució. Van arribar en riuades. Aparentment tot semblava prou tranquil però s’hi jugaven les seves feines si explicaven que no passava res mentre en Jakes seguia enviant els seus deu folis plens de sang i estrèpit. Així que van acceptar la seva versió. Els valors del Govern local es van desplomar, pànic financer, estat d’emergència declarada, l’exèrcit mobilitzat, fam, amotinaments i en menys d’una setmana es va produir una autèntica revolució, tal com havia estat dient en Jakes. Aquí tens el poder de la premsa”
Ni objectivitat, ni sinceritat, ni ètica
Com bé explica Corker a William els diaris no busquen ni l’objectivitat, ni la sinceritat ni l’ètica. Només satisfer el que volen llegir els ulls dels seus lectors (consumidors) en funció de la ideologia A, B o C.
“- Tots els diaris envien enviats especials
-I tots els diaris tenen a més les informacions que els venen tros o quatre agències?
– Sí
-Però, si enviem tots la mateixa crònica, no és un malbaratament de recursos? […] I no serà confús si enviem informacions diferents?
– Bé, així tenen oportunitat d’escollir. Cada diari té la seva línia editorial, tots donaran notícies diferents. ”
Els periodistes improvisen com poden
El periodista hauria de ser un gran expert de la matèria sobre la qual escriu però Waugh deixa clar que tot plegat s’improvisa sobre la marxa.
– Sembla que és una guerra entre Rojos i Negres
– Sí, però no és tan fàcil com sembla. Veurà, allà són tots negres. I els feixistes no volen que els hi diguin negres per què també tenen molt orgull racial, i per aquesta rao els hi diuen Blancs, com els Russos Blancs. Mentre que els bolxevics, a causa del seu orgull racial, volen ser coneguts amb el nom de Negres. De manera que quan diem negres volem dir rojos i quan volem dir rojos diem blancs i quan el bàndol que es diu a si mateix negre parla de traïdors, es refereix al que ‘nosaltres’ denominem negres, però no sabria dir-li a vostè a qui ens referim quan parlem dl bandol dels traïdors. Però des del seu punt de vista serà molt senzill. A Lord Copper solament li interessen les victòries dels patriotes i ambdós bàndols es diuen a si mateixos que són patriotes”
Els periodistes també fan literatura
Davant la manca de notícia (o senzillament per mandra) el periodista pot fer una mica de literatura. “Wenlock Jakes, el periodista millor pagat dels Estats Units, es va avançar a tot el món amb un sensacional noticiàs el dia que va escriure un testimoni presencial de l’enfonsament del Lusitania, quatre hores abans que s’enfonsés”
