Dürrenmatt fa una forta crítica al gènere negre ja caduc i es riu de la seva obsoleta concepció moralista.
El conte de la Caputxeta fa un gir macabre en mans de l’autor suís Friedrich Dürrenmatt qui el 1968 es va consagrar amb La promesa com el pare de la novel·la policíaca moderna.
Una nena és brutalment assassinada en un pacífic poble muntanyós de Suïssa. Trenes, vestit vermell i el corresponent cistell de dolços per completar el tradicional cosplay del conte de Perrault. Anava a visitar l’àvia. La innocència personificada devorada per un llop salvatge, un assassí en sèrie amb una malaltissa fixació.
Dürrenmatt fa una forta crítica al gènere negre ja caduc i es riu de la seva obsoleta concepció moralista. Adéu al happy ending i a la heroïcitat dels protagonistes als quals l’autor desmitifica. La promesa no és un conte més, és un reflex fidedigne de la vida i com a tal, està subjecte a les inclemències de l’atzar. La lògica perd tota la seva coherència en aquestes pàgines en què l’expectació s’amaga rere cada punt. Una novel·la amb forta càrrega psicològica i de ritme trepidant en què els personatges actuen guiats per l’odi i la incomprensió. Un poble marcat per la tragèdia que no trigarà a prendre’s la justícia pel seu compte. La promesa narra, en definitiva, la història d’una insana obsessió. El polifacètic escriptor suís canvia les tornes amb aquesta obra de falses aparences en què la innocència resideix en el llop i la perillositat mou el corder.
Una obra mestra de la que molts contemporanis han begut. Trobem des d’alguna que altra picada d’ull en el thriller psicològic de la NBC, Hannibal, fins a al·lusions clares en l’últim gran èxit de la HBO, True Detective. La sèrie dramàtica de Nic Pizzolato es converteix en una obscura història d’herois imperfectes, vicis i obsessions en què la clau de l’enigma, en certa manera, també residirà camuflada en la imaginació i en el món oníric dels nens. Dues històries que, amb únicament mitja dècada de distància, han canviat el panorama del thriller policíac tant en el món de la literatura com en el de l’audiovisual.
Una simple coincidència?
