‘Vinils a l’Havana’ és un combinat càlid i espumós amb ingredients variats de l’esperit musical llatinoamericà com la cúmbia, la guajira o el rock tropical. De regust dolç però amb la força dels cítrics i la personalitat d’un bon rom. Ideal per a refrescar-se a l’ombra d’un para-sol d’espart durant un dia enganxós d’estiu.
La música d’Amèrica del Sud és un exemple ben viu del mestissatge cultural. Una barreja entre les influències estrangeres com el rock amb l’essència i ritme folklòric de les diferents cultures ancestrals que ha vist passar aquest continent. Els darrers anys, però, ha arrossegat una xacra d’adjectius com “vulgar”, “sexista” i “estúpida” per culpa de gèneres com el ‘reggaeton’ i dels calbs amb nom de cànid que el practiquen. Més enllà d’aquesta música de discoteca de polígon hi trobem un autèntic món sonor per descobrir. A la llista podreu escoltar-hi un remenat de música de Colòmbia, Perú i Cuba. Hi trobem molts noms dels seixanta però sobretot dels setanta com Los Destellos, Los Mirlos i Buena Vista Social Club. Aquests anys es van consolidar com l’era d’or del panorama llatinoamericà amb multitud de noves bandes i estils. Malgrat ha plogut molt des d’aquest període, els gèneres nadius del nou continent no han quedat pas estancats en el passat. Així ho demostren propostes més actuals com Chicha Libre, que han importat la cúmbia peruana des de Brooklyn o bé Ondatropica que fa un rentat de cara al gènere amb propostes com el seu últim àlbum de nom homònim. Fins i tot, avui dia, estan començant a aparèixer hibridacions prou ben plantejades entre aquests ritmes tradicionals i la música electrònica més avantguardista amb grups com Animal Chucki o bé Dengue Dengue Dengue.
