El segrest d’Albert Serra

Albert Forns
Albert Forns

Un Salvador Dalí de Banyoles amb estètica pilosa d’Austin Powers, vestuari retro i mirada absent d’artista incomprès

El cineasta Albert Serra
El cineasta Albert Serra

E

l periodista català Albert Forns trenca esquemes amb la seva última i delirant creació, Albert Serra, (la novel·la, no el cineasta).
L’autor, amb la que és la seva primera obra, es submergeix en pilotes en el món de la literatura i en aigües de platges menorquines. A través de metàfores delirants i cavil·lacions que semblen vertaders quadres de pintura dadaista Forns reflexiona, des d’una perspectiva humorística, sobre l’originalitat enfront l’apropiacionisme, la naturalesa davant l’artifici.
I què millor que fer-ho des de la perspectiva d’un artista polèmic i experimental, un agitador mediàtic amb un ego artístic incommensurable i inqüestionable. Un Salvador Dalí de Banyoles amb estètica pilosa d’Austin Powers, vestuari retro i mirada absent d’artista incomprès. I és que, a mesura que ens endinsem en la novel·la, experimentem la metamorfosi voluntària de l’autor qui, avorrit per la monotonia d’un estiu inexhaurible i llibres que mai no s’acaben, decideix convertir-se en un cineasta extravagant i refractari amb qui únicament comparteix sis lletres: Albert Serra. Amb l’excusa d’aquest canvi d’identitat, i a través d’un estil àgil i contundent, Forns fa un recorregut teatral pels grans imitadors de la història i analitza amb admiració irònica l’escassa producció del cineasta gironí a qui encarna, així com els seus peculiars referents. Ambigüitat warholiana combinada amb un dalinisme refractari.

Albert Serra és, en definitiva, un avançat a la seva època, com l’autor d’aquesta novel·la, qui ens presenta amb Albert Serra, (la novel·la, no el cineasta) una creació innovadora que transgredeix les normes establertes i esdevé una vertadera obra d’autor. Forns aconsegueix, en conseqüència, l’objectiu que, entre desenes de cossos nus ja caducs, va impulsar en un estiu menorquí aquesta gesta quixotesca: “ser més original que l’original”.

 

Albert Serra

More from Adriana Domínguez
L’analògic, un futur reservat als sibarites
En un racó al cor del Raval, unes mans operen amb mestria...
Read More
One reply on “El segrest d’Albert Serra”

Comments are closed.