Els arpegis místics de Ferran Palau

'Santa Ferida' l'últim àlbum de Ferran Palau
'Santa Ferida' l'últim àlbum de Ferran Palau

'Santa Ferida'

Ferran Palau

Ferran Palau vessa dins d’aquesta ‘Santa Ferida‘ tot el seu univers de simbolismes obscurs. Un espai oníric on el misteri ens remet a baix tempo a un estat de nostàlgia, de culpa i de por al desconegut. Els que n’hagin seguit la trajectòria aquesta atmosfera ja els sonarà de l’anterior àlbum: ‘L’Aigua del Rierol‘ (2012). L’àlbum bé podria ser un recull de poemes místics en la quotidianitat d’un poblet: petits relats sobre els drames de l’esperit i de la carn. Cadascun d’ells, cobra vida com un tot deslligat de temps i l’espai gràcies a les lletres que deixen joc a la interpretació ‘La Daga’; parla d’un amor que ens porta a la destrucció, ‘Redempció’ sobre l’expiació i el càstig o el ‘tempus fugit’ d”Aurora’. L’àlbum es mou entre el Pop i el Folk, amb una acústica delicada que embolcalla les paraules de Palau. I és que la seva veu s’obra com un salm amb un llenguatge propi de la litúrgia i d’antigues cançons de bressol. Aquesta vegada, però, el retorn és menys barroc en l’aspecte instrumental atorgant-li la virtut de la senzillesa. ‘Santa Ferida’ evoca un món rural antic i fosc, de bèsties entre els arbres i roca nua, l’esguard del foc en un hivern d’alta muntanya, la veu d’un capellà que s’escola per un vitrall trencat. Un disc que guanya profunditat amb cada escolta, i es va omplint de significat, de records, de pors i de passions.

 

ESCOLTA’L

6 Novetat

8 Instrumental

8 Veu

9 Cohesió

7.8
Més de Joan B. Galí

Vivisecció de la tercera temporada de ‘Black Mirror’ (I)

Poques sèries són tan subversives com ‘Black Mirror‘. Cada temporada ens clava...
Llegeix-ne més