‘Undertale’: si Carroll fes un videojoc

Undertale exemplifica que, per explicar una gran història, no fa falta recorrer a l’hiperrealisme. La proposta de Toby Fox explica l’aventura d’una nena que per accident cau a la boca del cràter del Mount Ebott. En les seves descobreix un món subterrani habitat per monstres. Alguns són pacífics i viuen en harmonia. Altres són hostils i ens buscaran les pessigolles.

Un RPG carregegat d’humor i misteri que contradiu tots els tòpics proposant-nos avançar sense haver de liquidar a ningú. Com? Doncs amb diplomàcia, reduint a l’oponent amb la dialèctica. També podrem atacar, sí, però totes les nostres accions tindran una repercussió posterior en com avança la història (qui avisa no és traïdor). Les decisions sovint seran dures i carregades d’emoció. Undertale és també un conte ple d’imaginació. Una aventura carregada d’humor i surrealisme que ens recorda a llibres com ‘Alicia al país de les meravelles‘ de Lewis Carroll o bé a pel·lícules com ‘El Viatge de Chihiro‘ de Hayao Miyazaki.

L’estètica retro no li fa perdre ni gota d’efectisme narratiu. El seu gran encert rau en la capacitat per crear personatges rodons. Individus que acabaran per fer-se memorables com Toriel, Papyrus, Flowey, Mettaton entre molts d’altres. Un  treball artístic remarcable es posa al servei d’una història hiperbòlicament irònica. Undertale és un dels millor videojocs de l’any 2015 i tot indica a que es convertirà en un clàssic dels que es recorden amb tendresa.

Més informació sobre videojocs a Lúdica.cat.