10 videojocs ‘indie’ que no et pots perdre (de cap manera!)

Captura del videojoc 'indie' 'Kentucky Route Zero'
Captura del videojoc 'indie' 'Kentucky Route Zero'

El gènere ‘indie‘ o independent ha estat els últims anys un refugi pels sibarites del món del videojoc. Per aquells que busquen títols originals, amb carisma i que no caiguin constantment en les fórmules fàcils de la majoria de grans produccions. ‘Indie’ s’ha convertit en sinònim de llibertat creativa, de jocs d’autor que amb un pressupost ínfim aconsegueixen realitzar obres amb més esperit que molts dels grans AAA de la indústria. Us proposem una llista de 10 videojocs que pertanyen a aquest gènere i que han deixat un record inoblidable a la història del mitjà.

'Journey'

THATGAMECOMPANY (2012)

'Journey' és una de les experiències estètiques i sensorials per antonomàsia en el món del videojoc independent. Encarnarem un personatge androgen, ocult entre llargues vestidures, que emprèn un viatge per mars de sorra daurada. El seu destí és una muntanya que s'entreveu a la llunyania. Un relat únic sobre el camí, el viatge i el destí.

L’etiqueta ‘indie’ deu el seu naixement als problemes de finançament. Amb els videojocs passa com amb el cinema o el teatre, moltes vegades requereixen un gran equip de persones per a la seva realització. Dissenyadors, artistes, guionistes, músics, actors, programadors, comercials… En aquest gènere l’equip, per motius de pressupost (o no), sovint es redueix a un petit grup o bé, fins i tot, a una sola persona. Això permet treballar d’una forma més lliure i personal, sense la pressió d’haver de recuperar grans inversions econòmiques i, per tant, defugint les repetitives fórmules d’èxit.

'Braid'

JONATHAN BLOW (2008)

Un joc carismàtic i fosc amb un punt freudià. Un híbrid entre el gènere plataformes i puzle que ens transportarà a través d'un territori perillós i enrevessat on es barregen les pors i sentiments del protagonista. Espai i temps seran elements clau per assolir els nostres objectius. Un autèntic poema visual i narratiu.

Sovint aquest gènere destaca amb propostes amb un treball artístic molt personalista. No es tracta de buscar un hiperrealisme que esquitxi el jugador. No, sovint ens trobem amb estètiques amb un component molt artesanal a través de les quals s’intenta imprimir un caràcter determinat a la història que se’ns explica. Els tractaments són molt variats: trobem propostes fosques, delicades, ‘trash’, coloristes, còmic, geomètriques, minimalistes, preciosistes, en 2D, en 3D… Els últims anys hi ha hagut un fort retorn a l’estètica retro dels ‘arcades’ dels 80 amb videojocs com ‘Super Meat Boy‘ (2010), ‘Shovel Knight‘ (2014), ‘Downwell‘ (2015), ‘Undertale‘ (2015), ‘Owlboy‘ (2016).

'The Witness'

JONATHAN BLOW (2016)

Un videojoc del gènere puzle que espremerà totes les nostres neurones. A través de complicats trenca-closques haurem d'esbrinar el secret d'una illa colorista i misteriosa. Entorns saturats de color de formes minimalistes i poligonals. Galimaties amb molt d'enginy que cada vegada es compliquen més i més i més...

La narrativa és també un dels elements diferencials. De la mateixa manera que estèticament s’intenta aconseguir una petja molt personal també s’intenta a través del contingut narratiu. Un dels trets del gènere és la capacitat de construir històries amb trames originals. Mentre els grans ‘blockbusters’ del joystick sovint emfatitzen l’acció desenfrenada i l’espectacularitat aquí els estudis es deturen a crear personatges carismàtics i rodons amb històries humanes. Poques vegades l’acció per l’acció és el ‘leitmotiv’ d’aquests videojocs. Fins i tot les propostes més frenètiques com ‘Hotline Miami‘, procuren buscar esquemes poc convencionals. Per altra banda si l’eix és la jugabilitat pura, sense un fil narratiu, es proposen mecàniques originals, divertides i innovadores.

'Fez'

PHIL FISH (2012)

És impossible no enamorar-se del seu petit protagonista. Aquest ésser que vesteix un fez viatja entre dimensions geomètriques descobrint-ne els secrets. Una mescla entre el gènere plataformes i el puzle. L'original de la proposta rau en la importància de la perspectiva. Haurem de jugar amb les tres dimensions per a aconseguir progressar en aquesta petita aventura colorista.

Els videojocs no només entren pels ulls. El llegat de bandes sonores que han deixat propostes com ‘Journey‘, ‘Dear Esther‘, ‘Hotline Miami‘, ‘Braid‘, ‘Shovel Knight‘ o ‘Samorost 3‘ és ineludible. Una nota determinada, un compàs accelerat, el silenci. L’acompanyament sonor és clau a l’hora d’acompanyar els ritmes narratius. Sovint els creatius aposten per trencar esquemes musicals i sonors amb composicions úniques que acaben formant una part indissociable de la història. Tampoc podem oblidar jocs on l’eix de la narrativa i les mecàniques és la música i els efectes de so com ‘Proteus‘ o ‘The Cript of The Necrodancer‘.

'Kentucky Route Zero'

CARDBOARD COMPUTER (2013)

Una història 'point and click' de la vella escola on recorrerem camins secrets de l'Amèrica profunda. Personatges carismàtics i històries personals carregades de melangia que dibuixen el camí dels oblidats i els perduts d'aquesta ruta desconeguda.

Un dels casos de major èxit comercial d’un videojoc independent va ser el de ‘Minecraft‘ (2011) de l’estudi Mojang, arribant a tenir guanys de milions d’euros. La premissa era senzilla i el seu aspecte visual auster a més no poder. Però oferia llibertat total a la creativitat dels seus usuaris per construir tot allò que poguessin imaginar. Un joc d’exploració, construcció i supervivència, un ‘sandbox’ que crearia escola amb propostes posteriors com ‘Terraria‘ o ‘Starbound‘.

'Inside'

PLAYDEAD (2016)

'Inside' és fosc, pertorbador i a la vegada commovedor i delicat. Ens mourem per entorns abandonats i hostils que recorden a 'La Zona' de Tarkovsky o a una distòpia orwel·liana. Encarnarem a un nen d'identitat desconeguda que fuig d'un món cruel que no l'accepta. Un plataformes amb una proposta estètica magnífica i amb un rerefons i ritme narratiu superbs.

Però quines són les cares més conegudes del món del videojoc independent? Hi trobem noms de creatius com Jonathan Blow, Edmund McMillen, Derek Yu, Phil Fish, Terry Cavanagh o Toby Fox. Però gran part de les obres surten sobretot petits estudis com The Chinese Room, Thatgamecompany, Amanita Design, Number None, Inc., Telltale Games, Double Fine Productions, D-Pad Studio, Playdead, 2D Boy, Brace Yourself Games, Frictional Games, Cardboard Computer, Croteam, The Fullbright Company, Re-logic, Stoic, Supergiant Games, Superhot Team, Yacht Club Games, Thunder Lotus Games, Galactic Cafe, Giant Squid, Heart Machine, Moon Studios.

'Owlboy'

D-PAD STUDIO (2016)

Som Octus, hereu d'una antiga raça de savis i guerrers, els mussols. Però el nostre protagonista és mut, poruc i poc hàbil. 'Owlboy' és un retorn nostàlgic d'estètica 16-bit a les aventures clàssiques de la GameBoy. Una història de superació i de recerca de l'autèntica amistat.

La llibertat dels creadors permet estirar cada vegada més el significat de la paraula videojoc. Trobem propostes com ‘The Begginer’s Guide‘ que són un autèntic assaig, un metarelat sobre el videojoc com a forma d’expressió artística. D’altres que desafien l’etiquetatge com ‘Proteus‘, ‘Dear Esther‘, ‘Flower‘, ‘The Stanley Parable‘ o bé ‘Papers, Please‘.

'Ori and the Blind Forest'

MOON STUDIOS (2015)

Una aventura on encarnarem a Ori un petit animal/esperit blanc que haurà de dur a terme un perillós viatge per salvar el cor del bosc. 'Ori and the Blind Forest' és un joc preciós on la naturalesa, l'equilibri i l'espiritualitat hi tenen un paper molt important.

Els videojocs ‘indie’ són sovint un revulsiu per a la indústria. L’atreviment de les seves propostes obren camins i conviden a les grans empreses a apostar per videojocs innovadors, singulars i amb voluntat de transcendir artísticament. L’aire fresc trenca dinàmiques nocives com les sagues que no moren mai, les remasteritzacions, les bateries d’expansions sense fi, etc.

'The Talos Principle'

CROTEAM (2014)

Filosofia i videojoc es fusionen en un aliatge únic a 'The Talos Principle'. A través de la solució de puzles indagarem facetes del pensament i la mitologia com la mort, l'ànima, els deus. Un regal pels amants de la ciència-ficció i la reflexió sobre la condició humana.

Triar només deu jocs es fa molt difícil, per això no ens podem estar de dir-vos quins més hi hauríem posat. Ens ha quedat sobre la taula l’hilarant ‘Undertale‘, el terrorífic ‘Soma‘, el futurista ‘Hyper Light Drifter‘, el frenètic ‘Super Meat Boy‘, el divertit ‘Spelunky‘, el món de ‘Samorost 3‘, la delícia RPG de ‘Pilars of Eternity‘, el tenebrós ‘Limbo‘, la supervivència descarnada de ‘This War of Mine‘ o bé el trencador ‘The Stanley Parable‘. La llista de perles independents és molt llarga, aquesta és la nostra selecció definitiva. I la teva, quina és?

'Shovel Knight'

YACHT CLUB (2014)

'Shovel Knight' és un homenatge a videojocs com 'Ghosts and Goblins'. Divertit, amb una banda sonora impecable que ens farà tornar a sentir aquella il·lusió de convertir-se en un cavaller quadriculat. En aquest cas no anirem armats amb una espasa sinó amb una...pala!

Més de Joan B. Galí

Videojocs catalans: la llista definitiva

L’indústria del videojoc cada vegada té més pes en el sector cultural....
Llegeix-ne més

1 Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.