'The Man in The High Castle'
Frank Spotnitz
Com viuríem avui si l’Alemanya Nazi i Japó haguessin guanyat la Segona Guerra Mundial? Aquesta és la realitat alternativa que proposa ‘The Man in the High Castle’, adaptació televisiva de la novel·la homònima de Philip K. Dick, que es por veure a Amazon Prime.
La sèrie ens situa l’any 1962, 15 després que Alemanya i Japó guanyessin la guerra, en uns Estats Units que ja no existeixen com a tals. Dividits entre una costa Est governada pels Nazis, una costa Oest totalment influenciada per la dominant cultura japonesa i, entre les dues, una zona neutral on aquells que no són acceptats per raça o ideologia poden trobar el seu lloc. En aquesta zona neutral es coneixen els dos protagonistes: Joe, un jove recentment reclutat pels Nazis per infiltrar-se a la Resistència, i Julianna, que ha de substituir la seva germana com a membre del moviment després que aquesta sigui assassinada pel govern japonès. L’objectiu d’aquesta Resistència és distribuir unes pel·lícules que mostren un món molt diferent, i fer-les arribar a l’home del castell, ‘The Man in the High Castle’, una figura que es manté omnipresent durant els 10 capítols d’aquesta primera temporada.
Són precisament les similituds amb el país actual, i no les diferències, el que trenca amb tot el que hem vist fins ara en el panorama televisiu
Entre els grans reptes que ha suposat aquesta producció es troba el fet de presentar una sèrie d’època en un temps que no ha existit i que, per tant, s’ha de crear de zero. Així, veiem la simbologia nazi inclosa en els elements més quotidians de la vida nord-americana: les grans pantalles a Times Square, la bandera estatunidenca on l’esvàstica substitueix les 50 estrelles que actualment representen els diferents estats i una vida familiar que ens recorda molt al tradicional somni americà. L’espectador es troba constantment en la disjuntiva de decidir si allò que està veient és o no és Estats Units. Són precisament les similituds amb el país actual, i no les diferències, el que trenca amb tot el que hem vist fins ara en el panorama televisiu. Hi ha Nazis sense accent europeu, Nazis locals, que fan una vida similar a la dels espectadors que avui poden estar veient la sèrie.
Aquesta és una producció sobre el record. Si bé el motiu principal de la sèrie és “Què hauria passat si haguessin guanyat els altres?”, aquesta també és la pregunta que els personatges principals es fan constantment. Les pel·lícules que la Resistència intenta distribuir mostren un món molt diferent a aquell que els personatges coneixen i els porten a la mateixa qüestió: “I si els nazis no haguessin guanyat?”. Mentre els personatges més grans proven d’oblidar el món que un dia van conèixer i van perdre, i decideixen reconciliar-se amb la realitat que s’han trobat, els joves de la Resistència es refugien en la nostàlgia per una vida que mai van arribar a viure. I, de fons, les qüestions morals, on la il·lusió i la curiositat per un món millor lluiten contra la por. Com afirma Randall, membre de la Resistència encarnat per Hank Harris, “el mal només triomfa quan els homes bons no fan res per evitar-ho”.
Si bé s’ha criticat que la sèrie pot ser lenta en alguns capítols, la magnífica feina dels actors, entre els quals destacaríem Rufus Sewell com John Smith, un dels majors governants de les SS i Rupert Evans com Frank Frink, jueu que es veu arrossegat per les accions de la seva parella, la fan molt recomanable. No és casualitat que ‘The Man in the High Castle’ s’hagi convertit en la sèrie més vista a Amazon Prime, després de passar per davant de la que fins ara tenia aquest rècord, ‘Bosch’. Segurament hi ha tingut molt a veure l’enorme campanya de màrqueting que es va dur a terme, i que va portar polèmica per la presència d’esvàstiques al metro de Nova York. Com a resultat d’aquest èxit, Amazon, que es troba en ple esforç per créixer com a creador de sèries originals, ha anunciat una segona temporada de 10 capítols del seu èxit d’aquest 2016.
El creador de la sèrie, Frank Spotnitz, assegura a la revista Variety que “descobreixes molt sobre qui ets actualment mirant qui podries haver estat” i afegeix, sobre l’èxit del que parlàvem i en clara referència a les polítiques racistes proposades pel candidat republicà Donald Trump: “Actualment, les campanyes presidencials posen sobre la taula les diverses respostes a la por i la incertesa que vivim, i crec això és el que fa aquesta sèrie. Mostra totes les respostes possibles a la por i el perill”.
Ens enfronta amb qüestions tan importants com el racisme institucionalitzat, qüestió ben actual, i com reaccionaríem cadascú de nosaltres davant situacions tan extremes
En definitiva, ens trobem amb una sèrie provocativa que, tot i haver pogut aprofundir més en alguns dels temes que es presenten, ens enfronta amb qüestions tan importants com el racisme institucionalitzat, qüestió ben actual, i com reaccionaríem cadascú de nosaltres davant situacions tan extremes com les que es mostren. ‘The Man in the High Castle’ és, sens dubte, una de les grans propostes de l’any que deixem enrere i que, esperem, ens segueixi sorprenent en la segona temporada.
