La Xina és amb diferència el país que contamina més de tot el món. Es calcula que emet anualment unes 10,540,000 quilotones de CO2 deixant molt enrere el segon de la cua, els Estats Units,  que n’emet 5,334,000 quilotones o el tercer, la Unió Europea, amb 3,415,000 quilotones. Per posicionar-nos, Catalunya va emetre el passat 2014 0.043699 quilotones de CO2. Però aquí no s’acaba tot. També s’ha de tenir en compte la quantitat ingent de residus industrials, majoritàriament químics, que afecten irreversiblement els sols i aigües del país.

El gegant asiàtic s’ha convertit en un dels grans motors econòmics del món però la salut del país ha pagat un cost molt alt. 9 de cada 10 ciutats superen els mínims establerts de gasos contaminants a l’aire i algunes d’elles arriben a superar-los de forma exponencial. La mala gestió i la massificació descontrolada ha dut a aquest país al col·lapse mediambiental en moltes zones.

Cal matissar, però, que també és un dels països més densament poblats amb 1.369.811.000 d’habitants. El ciutadà xinès emet unes 7.6 tones a l’any davant les 16.5 de l’estatunidenc. Per altra banda la petjada ecològica per capita a Xina és de 2,21, molt per sota del 9,5 dels Emirats Àrabs o el 9,4 dels Estats Units.

Quatre mirades de la Xina industrial

Com conviu aquesta civilització amb la toxicitat de la indústria? Lu Guang, Rnghui Chen, Kevin Frayer, Zhang Lei han sabut captar la convivència de la vida amb els erms plens de residus, els rius d’aigües atrofiades i les colossals ciutats de blocs de pisos seriats. Les imatges descarnades ens mostren paisatges difuminats per les capes de ‘smog’. Els colors vibrants de la natura queden reduïts a una escala de grisos i ocres trists. Totes elles, fotografies premiades al concurs World Press Photo.