'The Talos Principle'
Croteam 2014
Sovint associem els videojocs amb descàrregues de bales de gran calibre, curses de cotxes, explosions i altres variants de la testosterona digital. ‘The Talos Principle’ és potser el joc que més s’ha allunyat dels clàssics “mata marcians” amb una proposta que ens endinsa de ple en les principals qüestions del pensament filosòfic d’occident.
Tot comença quan ens despertem de sobte al mig del què sembla la Grècia clàssica. Un entorn idíl·lic de paisatge mediterrani, decorat amb estàtues de deus antics, columnes dòriques i estanys en pura harmonia. Tot sembla evidenciar que efectivament el joc transcorre a Atenes o alguna polis grega. A mesura que anem avançant, però, alguna cosa a l’ambient ens farà posar en alerta. Tot està disposat de forma perfecta, simètrica, cada arbre, les runes, les cases. Estem sols. El cant dels ocells, que es pot sentir de fons, es repeteix com una gravació embotellada i repetitiva. Aviat ens adonarem que estem dins d’un entorn artificial, una espècie de Matrix versió clàssica. Un cop arribem a aquesta conclusió, ens preguntarem, qui sóc i que hi faig aquí? La resposta serà ràpida. Una veu greu i omnipresent retruny per tot l’escenari afirmant ser Elohim, el nostre deu i creador, qui ens ha de portar a la salvació, al paradís. Les seves condicions són senzilles, hem de recollir un seguit de peces i per fer-ho hem de solucionar trencaclosques que posaran a prova la nostra ment racional. Per entrar al paradís que ens promet, hem d’assolir els que els filòsofs clàssics anomenaven l’arethé, la perfecció de la persona. L’única prohibició que ens posa, pel camí que encara hem d’emprendre, és no acostar-nos a la seva torre on, afirma, s’hi amaga un coneixement que no ens està reservat.
A partir d’aquí el joc avança com un viatge a través de les cultures que han conformat el nostre pensament com ara la clàssica o la judeo-cristiana. Entre prova i prova, que requerirà la coordinació de totes les nostres neurones, apareix un segon personatge. Una veu oculta que ens farà dubtar de tot allò que ens diu el nostre suposat creador. Una veu que qüestiona el dogma i que intentarà fer-nos evident que l’autoritat en aquest món emana del pensament crític i no de l’obediència cega, que contraposa el mite i el logos. Un individu que ens interrogarà constantment amb qüestions com què és el que et fa ser una persona? Qui ha creat aquest món? Què és la vida? I la mort? Què ens fa diferents d’una màquina o d’un animal?
Sens dubte un joc indispensable de la mà de Croteam que intenta remoure el ciment de les veritats que tenim per absolutes, que llença a la cara de forma divertida qüestions que podriren sortir perfectament de la boca de Plató, Sòcrates o Aristòtil. Un joc per pensar i repensar.
