‘Fora de classe’: Una invitació al pensament crític per Marina Garcés

Filosofia és una paraula que sovint es pronuncia amb la boca petita. Molts la veuen com una espècie d’alquímia intel·lectual reservada al món acadèmic. Complicada, elevada, inabastable. La filòsofa i professora Marina Garcés deixa clar amb ‘Fora de Classe‘ (2016, Arcàdia) que la filosofia és porosa per definició: receptiva als problemes i situacions que ens afecten en el dia a dia. Ens recorda que el terme filosofia significa literalment amor per la saviesa, i ens convida a sentir-lo.

El llibre recull els articles publicats a l’Ara Diumenge durant dos anys. Columnes breus – de poc més de dues pàgines en la versió llibre- que són petites incitacions cap a cavil·lacions més profundes. Garcés retira el cabestre de filferro de l’ampolla, però treure’n el tap serà cosa nostra. Ara bé l’autora no ha fet de ‘Merlí’. No ens tracta d’alumnes amb dos pèls a la barba. Com bé explica al llibre, la seva intenció no era treure substància per fer la lectura més “fàcil”. Sí, el llibre té un to didàctic, però en cap moment riboteja el llenguatge i els conceptes. I això en premsa generalista té molt de mèrit.

‘Fora de Classe’ i la filosofia de guerrilla

En un món en el qual actuem només per una lògica productivista i capitalista aquest estudi queda cada vegada més apartat. El llibre ens proposa la filosofia com a guerrilla que li vol fer el pols a la tecnificació i especialització. Ens recorda la necessitat d’un pensament transversal que qüestioni coms i perquès. Més que acabem sent uns entesos en filosofia el text pretén demostrar la necessitat d’aquesta per comprendre els petits i grans problemes de la vida.

El conjunt dels texts conformen un tot prou uniforme. Petits blocs de pensament que tenen molt a veure amb l’aquí i l’ara. L’amor, el suïcidi, els polítics, el capitalisme, l’ensenyament… Si l’autora retorna als pensadors de la Grècia clàssica o del segle XX és per redirigir-los en forma de cop de puny cap al present. ‘Fora de Classe‘ aconsegueix el que pretén: sacsejar el pensament conformista. Sap bastir els ponts entre aquests temes d’actualitat i els grans pensadors i escoles de la filosofia. Aquests petits assaigs conviden a la reflexió i al deteniment davant la velocitat i l’allau d”inputs’ de la societat actual.