Sidney Keys (1922-1943) és una d’aquelles joves promeses de la literatura a qui una mort prematura va arrabassar un futur probablement brillant. El jove poeta britànic va morir lluitant a Tunísia durant la Segona Guerra Mundial a la curtíssima edat de 20 anys. Però la tragèdia no va evitar que l’any anterior Keys deixés l’empremta d’un talent que tot just s’enlairava amb un centenar de poesies durant el seu primer any a Oxford. Entre aquests poemes es troba un bell homenatge a l’escriptora modernista Virginia Woolf, en uns versos que endolceixen el funest suïcidi de l’autora. Marià Manent en va fer la traducció al català per l’Editorial Laertes.
–
ELEGIA PER A LA SENYORA VIRGINIA WOOLF
Oh dissortada dama, allí on el blanc ranuncle
fa garlandes perdudes, amb arrugades flors,
dorm al fons, a recer d’aquells vents furiosos
de guerres i baralles, els poders que ens dominen.
Que el corrent d’aigua clara et respecti, car fóres
esperit aquàtic; respecti els teus ulls dolços;
que el verm, la salamandra no pertorbin la teva timidesa,
i, gens sorprès enfonsa’t, crani bell i cansat.
Sobre aquell cap i els ossos petits, nobles,
llisca, riu jove, guarda el seu recer.
Massa comú, es decanta damunt la seva tomba
el salze, i arrosega el fullatge com cal.
