El segrest d’Albert Serra

Un Salvador Dalí de Banyoles amb estètica pilosa d’Austin Powers, vestuari retro i mirada absent d’artista incomprès

E

l periodista català Albert Forns trenca esquemes amb la seva última i delirant creació, Albert Serra, (la novel·la, no el cineasta).
L’autor, amb la que és la seva primera obra, es submergeix en pilotes en el món de la literatura i en aigües de platges menorquines. A través de metàfores delirants i cavil·lacions que semblen vertaders quadres de pintura dadaista Forns reflexiona, des d’una perspectiva humorística, sobre l’originalitat enfront l’apropiacionisme, la naturalesa davant l’artifici.
I què millor que fer-ho des de la perspectiva d’un artista polèmic i experimental, un agitador mediàtic amb un ego artístic incommensurable i inqüestionable. Un Salvador Dalí de Banyoles amb estètica pilosa d’Austin Powers, vestuari retro i mirada absent d’artista incomprès. I és que, a mesura que ens endinsem en la novel·la, experimentem la metamorfosi voluntària de l’autor qui, avorrit per la monotonia d’un estiu inexhaurible i llibres que mai no s’acaben, decideix convertir-se en un cineasta extravagant i refractari amb qui únicament comparteix sis lletres: Albert Serra. Amb l’excusa d’aquest canvi d’identitat, i a través d’un estil àgil i contundent, Forns fa un recorregut teatral pels grans imitadors de la història i analitza amb admiració irònica l’escassa producció del cineasta gironí a qui encarna, així com els seus peculiars referents. Ambigüitat warholiana combinada amb un dalinisme refractari.

Albert Serra és, en definitiva, un avançat a la seva època, com l’autor d’aquesta novel·la, qui ens presenta amb Albert Serra, (la novel·la, no el cineasta) una creació innovadora que transgredeix les normes establertes i esdevé una vertadera obra d’autor. Forns aconsegueix, en conseqüència, l’objectiu que, entre desenes de cossos nus ja caducs, va impulsar en un estiu menorquí aquesta gesta quixotesca: “ser més original que l’original”.