Anna Erelle: Fins al moll de l’os del jihadisme

Portada de 'En la pell d'un gihadista', d''Anna Erelle
Portada de 'En la pell d'un gihadista'.

'En la piel de una Yihadista'

Anna Erelle

En aquests dies convulsos, especialment després del 13-N a París, no està de més refugiar-se en lectures que aportin una mica de llum en un moment geopolític complexíssim com el que ara es presenta. Diuen les males llengües que el bon periodisme d’investigació ha mort, potser se senten decebuts doncs amb el llibre ‘En la piel de una yihadista’ (Debate, 2015) d’Anna Erelle –pseudònim d’una periodista francesa–, publicat el mes de març arran de l’estremidor creixement i afiançament que va aconseguir Estat Islàmic el 2014. Erelle va crear una identitat virtual fictícia on fingia ser una adolescent perduda i vulnerable, un dels blancs preferits pels combatents de Daesh.

La periodista relata en aquest llibre com el seu avatar a les xarxes socials –Mélodie, una joveníssima noieta de Touluose– es deixa seduir per un alt comandament francès d’Estat Islàmic que la pressiona i l’assetja fins que la jove accedeix a casar-s’hi i viatjar a Síria. A Europa, el fenomen dels joves que deixen casa seva per marxar a les files de Daesh creix cada dia, com la por de pares que, sospiten possibles fugues dels seus fills i no saben a qui recórrer.

Anna Erelle al cor de la jihad

En aquesta conjuntura, el món 2.0 és el principal actor. Erelle exposa minuciosament i en primera persona els mecanismes perversos i perfectament eficients que utilitza el grup terrorista per captar adolescents en cerca d’aventures i d’un fortíssim discurs identitari. Amb desplegament de vídeos promocionals amb un punt ‘Braveheart’ o ‘Gladiator’ versió perversa, un reguitzell d’herois de guerra, màrtirs, verges entregades a la fe i tota una litúrgia amb regust de videojoc, Daesh aconsegueix atreure a joves cap a un suposat oasi enmig de la violència brutal.

El que més posa els pèls de punta del testimoni d’Erelle, és el masclisme grotesc que obertament professen els combatents d’Estat Islàmic. Del diàleg entre el perfil fals de la periodista i el combatent es desprèn una voluntat de sotmetre, dominar i adoctrinar a les noies jovenetes a través d’afalacs i promeses falses perquè segueixin un codi de conducta de fa 1400 anys. Erelle manté la identitat en secret, ja que després de la publicació del llibre,  Estat Islàmic va llençar un missatge a les xarxes on demana als seus fidels que si la descobreixen, la violin i la lapidin.  Tot i així la periodista assegura que ho tornaria a fer.

Més de Laura Gea

‘Elle’: subversió i sacseig moral

L’agosarat cineasta holandès Paul Verhoeven –’Instint bàsic’ (1992)– ens confirma amb ‘Elle’...
Llegeix-ne més

1 Comment

Comments are closed.