El plaer de deambular per Barcelona amb Miserachs

'Miserachs Barcelona'

MACBA (Horacio Fernández)

Les Rambles farcides de mariners de la sisena flota, les prostitutes del barri ‘xino’, els gitanos de les barraques de Montjuïc o les senyores endiumenjades de Sarrià, Xavier Miserachs aconsegueix captar a través de gairebé 400 instantànies la quotidianitat de les baixes i altes esferes barcelonines dels anys cinquanta i seixanta a la mostra que acull el MACBA fins al 27 de març. Una antologia de moments en blanc i negre passats pel filtre d’una mirada sagaç, extrets del fotollibre que el fotògraf va publicar el 1964, com a homenatge a la seva ciutat natal. Entre rostres anònims, sobtats o impassibles davant la presència de la càmera, es reconstrueix als ulls del visitant la vida d’aquelles dècades llunyanes. Miserachs no cerca en absolut fer la gran fotografia, amb monuments o personalitats cèlebres sinó més aviat fer un retrat sincer de la Barcelona de l’època amb imatges de festes majors, fàbriques, bars obrers plens de gom a gom i passejades exquisides i burgeses pel Passeig de Gràcia. Per Miserachs anar a voltar amb la càmera significava “el plaer de deambular mirant d’explicar el que semblava característic i significatiu d’un lloc”. De les fotografies se’n desprèn un deix del ‘Jo faig el carrer’, el recull de fotografies de Joan Colom sobre el raval dels anys 60, o dels treballs d’altres grans fotògrafs com Ricard Terré, Ramon Masats, Colita o Francesc Català–Roca que juntament amb Colom i Miserachs formen part de l’escola de la ‘nova avantguarda’. Un estil que pretén, en paraules de Colom, “fer de notari d’una època”. En aquesta mostra els barcelonins hi reconeixeran una Plaça Reial intacta, una diagonal deserta de cotxes o la famosa nevada del 62 que encara recorden pares i avis.

El fotògraf no té una classe social concreta que l’aculli. No és un obrer ni un empresari, ni un finolis ni un brivall, però és capaç de fer qualsevol d’aquests papers i molts més. Per mi, el fotògraf practica sempre el transfuguisme social.

Xavier Miserachs i Ribalta (1937-1998), fill d’un metge i una bibliotecària, va néixer durant la Guerra Civil espanyola a Barcelona. El 1952, amb tan sols quinze anys, va ingressar a l’Agrupació fotogràfica de Catalunya on va conèixer al fotògraf Oriol Maspons, i es va forjar entre ells una estreta amistat. A més dels seus treballs artístics, Miserachs va col·laborar com a professional de la publicitat i el fotoperiodisme. L’any 1998 –poc abans de morir– va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Més de Laura Gea

Deu lectures per a la nit de Halloween

Foraviant l’etern debat «Castanyada o Halloween» i confessant-nos víctimes de l’imperialisme britànic i nord-americà...
Llegeix-ne més