‘Over the Garden Wall’ embadaleix com una rondalla i té el ganxo d’una cançó ‘folk’
En un comprimit de 10 capítols ‘Over the Garden Wall’ explica les aventures de Wirt i Greg en aquests paratges, dos germans que s’han perdut en el seu misteri i que busquen el camí que els porti de retorn a casa. Aquesta nova proposta d’un dels directors creatius de la psicodèlica ‘Hora d’Aventures’, Patrick McHale, ens porta una odissea molt més madura, menys colorista i, perquè no dir-ho, que assoleix uns nivells de genialitat narrativa que mancaven en l’exercici de pur artifici plàstic del seu antecessor.
Sota l’ombra dels arbres tot és confós, tot pren un caire oníric i surrealista. Ocells parlants, granotes aristocràtiques i carabasses ballarines. ‘Over the Garden Wall’ embadaleix com una rondalla i té el ganxo d’una cançó ‘folk’. Els dos protagonistes, que des del primer capítol sembla que hagin d’acabar a la gola del primer llop que passi, encarnen, una mica sense voler, el paper d’herois, de peregrins que intenten solucionar els problemes dels altres personatges secundaris.
Un podria pensar en una versió de Hansel i Gretel o de Frodo i Sam en un país de les meravelles enfosquit per Burton. Sí, tot plegat pot acabar semblant una mica tètric i més si és una serie que ha de ser emesa per Cartoon Network. El director, però ha sabut equilibrar-ho amb uns diàlegs brillants i plens d’humor, la companyia de la innocència infantil de Greg, segurament l’esser més tendre en el món animat i alguna divertida cançó al més pur estil Disney (amb un alt perill d’estar-la taral·lejant durant una setmana).
L’animació, a càrrec del mateix McHale, no desmereix pas la història. El creatiu plasma el relat amb un nivell de detallisme tan preciós com les propostes de l’estudi Ghibli i amb el romanticisme pictòric dels clàssics animats. Cada fotograma és digne d’una captura de pantalla, amb imatges que ens recorden els paisatges de Caspar David Friedirch i personatges que semblen sortits del Jardí de les Delícies del Bosco.
El regust final és dolçament melancòlic, com un conte de tardor. Els amants del cantó més fosc dels contes com els dels germans Grimm trobaran en aquests 120 minuts un autèntic tresor ‘indie’.
Secrets i metàfores (Spoilers!)
La màgia del serial no només es troba en allò evident, els capítols amaguen secrets que poden descobrir-se si un es fixa en els detalls. Si sou mandrosos i preferiu que us ho expliquin aquí teniu un llista d’algunes deduccions sobre aquest serial:
- La Terra Desconeguda: Després de veure al penúltim capítol, en que ambdós protagonistes han caigut dins d’un riu on, finalment desperten a l’últim, només podem arribar a una conclusió: Greg i Wirt es troben al més enllà, al món dels esperits, com li vulguem dir. Una altre prova que ho demostra es troba amagada en el segon capítol. En un cementiri, gravat en una làpida el nom d’un dels personatges que havien aparegut anteriorment, Quincy Endicot, l’ aristòcrata que viu assetjat per un “fantasma” en la seva pròpia mansió. Finalment, també ho podem deduir pel nom de la ciutat on viuen els esquelets que vesteixen de carabassa: Pottsfield. En anglès una fossa comú es diu Pottersfield.
- Purgatori: No és difícil veure l’analogia entre la part de l’obra dedicada a aquest lloc de pas a ‘La Divina Comedia‘ de Dante Alighieri i aquesta sèrie. Ens trobem en un lloc on tothom sembla que hi és de camí, sofrint algun càstig o buscant alguna cosa. A més la seva guia, el petit ocell blau es diu Beatrice, com la mateixa dona del poeta florentí que el guia pel Purgatori.
- La Casa del Llenyataire: és la mateixa que la de la família de Beatrice. Ho podem veure en el ‘opening’ on curiosament, de fons, hi ha uns ocells blaus de porcellana com a elements decoratius.
Tortugues negres: En el penúltim capítol veiem a l’habitació un poster d’un grup de música que es diu ‘Black Turtles‘. A tots els capítols fan acte de presència aquests animalets petits i negres. Això ens pot dur a pensar que tot plegat ha estat pura inventiva de la imaginació de Wirt. Tot i així, quan desperten a l’hospital a l’últim episodi sembla que ambdós recorden els mateixos successos fantàstics.- Tome of the Unknown: A la mateixa habitació hi ha un llibre tirat per terra on podem llegir ‘Tome of the Unknown’ fet que afegeix solidesa a la teoria del somni o imaginació de Wirt.
- Uniforme: La disfressa que Wirt porta posada forma part d’un uniforme de la guerra civil americana, concretament del bàndol de la Unió (els que no són esclavistes).
