Han transcorregut més de tres-cents anys des dels judicis de Salem a Nova Anglaterra. Malgrat quedar en un passat llunyà, aquells esdeveniments macabres han desencadenat i nodrit al llarg dels segles posteriors tota una mitologia al voltant de la bruixeria i els processos judicials –viciats– que van tenir lloc per combatre-la els anys 1692 i 1693. La por és com una bena els ulls, ens encega i ens dreça irremeiablement cap a camins irracionals. Segurament la llavor de tot plegat va raure precisament en això, en el fanatisme religiós i el temor dels colons anglesos a caure preses d’un sortilegi del Maligne. Per aquells temps, els frondosos i densos boscos de Salem estaven exposats a amenaces de tots colors; indis, enemics, animals salvatges i uns hiverns terriblement hostils. Els puritans vivien amb la por al cos i la superstició es refermava cada vegada que passava alguna cosa inexplicable.
La figura de la bruixa o Fetillera, estava tradicionalment associada al gènere femení en qui va recaure el pes de la condemna
L’escriptora victoriana Elizabeth Gaskell (1810-1865) va retratar fidelment el nerviosisme que es va escampar per l’estat de Massachusetts a finals del segle XVII a la novel·la La bruixa Lois (1861). Al llibre, la protagonista Lois Barclay arriba a Salem després de quedar orfe a Anglaterra per cercar el seu oncle i la seva família perquè l’acullin i li donin sostre. L’heroïna de Gaskell topa allà amb la moral draconiana i severa dels puritans que obsessionats amb el Diable i les seves males arts es troben en un perillós estat de paranoia permanent. Com bé ja anuncia el títol de la novel·lista, Lois haurà d’enfrontar-se a aquesta comunitat incloent la seva pròpia tieta Grace Hickson qui evoca potser intencionadament, a la gèlida i malcarada tieta de Jane Eyre, Mrs. Reed –de fet, Gaskell és molt coneguda per la seva biografia de Charlotte Brönte, l’artífex de Jane Eyre–. Una lectura lleugera però alhora no per això menys ben escrita que exposa aquest context i com les dones havien de suportar el gruix de les acusacions de bruixeria –donat que, en aquella època eren les «portadores de pecat»–. Podeu trobar La bruixa Lois traduïda al català a l’Angle editorial.
Els judicis de Salem representen un fet recorrent al llarg de la nostra història
Els judicis de Salem representen un fet recorrent al llarg de la nostra història. Les persecucions a persones innocents en nom d’algun discurs absolutista –com la religió en aquest cas– rere el pretext de deslliurar-se del mal han donat nom a l’expressió «caça de bruixes» per qualificar situacions anàlogues futures. Així ho va veure el dramaturg nord-americà Arthur Miller que sota el títol de l’obra Les bruixes de Salem (1953) va aprofitar el benentès per establir un paral·lelisme entre els judicis del S. XVII a Nova Anglaterra amb les persecucions de l’era del senador republicà Joseph McCarthy durant els inicis de la Guerra Freda (1947 -1957) a potencials sospitosos de ser agents soviètics o simpatitzants del comunisme. En l’obra de Miller –que recull els fets força fidelment a com van tenir lloc en realitat– un grup de nenes i adolescents liderades per la maquiavèl·lica Abigail Williams van acusar, fingint estar posseïdes, a centenars de persones de bruixeria i de practicar el culte al Diable condemnant-les a la presó o bé a la mort. Les rancúnies i revenges personals van aflorar i es van amagar sota l’argument perfecte de la bruixeria.
La figura de la bruixa o Fetillera, estava tradicionalment associada al gènere femení en qui va recaure fonamentalment el pes de la condemna. Les dones eren tradicionalment les que s’encarregaven de preparar remeis per les malalties o assistir els parts i per tant es considerava que tenien alguna facultat màgica. La història de Salem, com ja volia ressaltar Miller, és extrapolable a moltes altres persecucions i molt vigent malauradament encara avui en alguns països on les purgues són perfectament recolzades pel poder. Probablement per això aquesta edició el Festival Grec va tornar a dur la peça de Miller als escenaris sota la direcció d’Andrés Lima amb un repartiment de luxe que incloïa Lluís Homar, Nora Navas o Nausicaa Bonnín. Més enllà de les novel·les, les obres i les pel·lícules que s’han fet sobre Salem, aquelles condemnes injustes van ser de debò i el record dels fets alerta de la força de les supersticions, que poden conduir a un poble sencer a una bogeria col·lectiva.
