Segona ronda. Els tres últims episodis de ‘Black Mirror‘ mantenen el nivell i la sorpresa en una temporada que dobla en capítols a les dues anteriors. Repte aconseguit. Com bé comentàvem a ‘Vivisecció de la tercera temporada de Black Mirror’ (I)‘ la millor ciència-ficció utilitza la ciència i la tecnologia com a excusa per a la reflexió. A ‘San Junipero‘, ‘Men Against Fire‘ i ‘Hated in the Nation’ aquesta regla segueix vigent. Charlie Brooker ataca allà on sap que hi tenim les pors i les inquietuds: la mort, l’amor, la sexualitat, l’assassinat, la guerra, la venjança. Es posa el focus en la persona deixant de teló de fons el món del futur. Manté l’essència de relat breu i intens amb trames punyents calculades mil·limètricament per deixar-nos sense respiració. ‘Black Mirror’ segueix essent la mateixa sèrie que va aixecar tantes aclamacions l’any 2011. La mateixa paranoia, la mateixa neurosi, la mateixa visió crítica. Després de sis capítols excel·lents queda més que justificada la quarta temporada, ja confirmada. [SPOILERS]

3. ‘San Junipero’

‘San Junipero‘ és l’únic episodi de tota la sèrie que mira el futur amb una mica d’optimisme. La Yorkie i la Kelly es coneixen en un poble d’estiueig dels 80 (o no). Alcohol, llums de neó i sintetitzadors. Una història d’amor i de lluita contra els tabús i el passat. Owen Harris torna a dirigir un capítol de ‘Black Mirror’ després del dolorosament emotiu ‘Be Right Back‘ (2013). Amb aquesta història evidencia que una de les seves grans inquietuds és la mort, ja que en tots dos episodis ens planteja una manera d’esquivar-la. A l’anterior proposava un clon robòtic del difunt que permetia ajudar en el dol de la pèrdua a familiars i amics. Ara el director planteja una opció molt més ambiciosa. En aquest futur les persones poden evitar la mort digitalitzant la seva ment i transferint-la a un entorn virtual: ‘San Junipero’. Un món on les ‘animes’ dels difunts viuen en festa perpètua dins d’un ordinador. Sense pors, sense dolors i el millor de tot, per sempre. Les possibilitats són il·limitades i ningú diria que no a una mort tan excitant, excepte una de les protagonistes d’aquest episodi. Com resa la cançó que acompanya el capítol (‘Heaven is a Place on Earth’) gràcies a la ciència la humanitat ha aconseguit construir el seu propi edèn terrenal, escollir-lo és opcional.

4. ‘Men Against Fire’

Jakob Verbruggen ens proposa un món militaritzat amb ‘Men Against Fire‘ dividit en purs i impurs (‘paneroles’). Una d’aquelles històries que canvien de significat quan descobrim una veritat oculta. S’utilitzen implants cerebrals i oculars per distorsionar la realitat dels soldats i que puguin eliminar sense cap titubeig a l’enemic. Com? Disfressant-los en la ment de les tropes de monstres salvatges. El sistema de propaganda més efectiu? El capítol ens recorda aquell fenomen que es produeix quan dividim la gent entre els ‘nosaltres’ i els ‘ells’. Entre els bons i els dolents. Entre aris i jueus, entre comunistes i feixistes, entre occidentals i musulmans.  Quan deshumanitzem un col·lectiu i el convertim en objecte els nostres odis i desconfiances som capaços de tot, la història ho evidencia. Una metàfora potent contra la demonització, la propaganda i la radicalització però un capítol que, després de ‘Shut up and Dance‘ i ‘San Junipero‘ es queda una mica curt. ‘Men Against Fire’ és un avís interessant en un moment en què veiem un creixement de la xenofòbia ultradretana a Europa: la història es pot repetir. Ens recorda ben gràficament que l’assassí més perillós és aquell que no té remordiments. 

5. ‘Hated in the Nation’

Abelles, abelles per tot arreu. ‘Hated in Nation‘ proposa una solució a un problema ambiental actual de primer ordre: la mort massiva d’abelles. Una empresa de tecnologia puntera ha desenvolupat un substitut robòtic d’aquests insectes per omplir el forat que han deixat a l’ecosistema després d’extingir-se. Amb aquest teló de fons les agents Karin Parke i Blue Colson hauran d’investigar un seguit de casos de morts misterioses i macabres. Una història de detectius revestida de catàstrofe futurista on veurem que tota eina es pot convertir en arma. ‘James Hawes‘ amb la metàfora del rusc ens recorda la importància com a individus dins de la comunitat a l’hora d’opinar a les xarxes socials. Les conseqüències que poden tenir les nostres paraules i insults, devastadores per a moltes persones. L’episodi planteja què passaria sí allò que diem frívolament arribés a tenir conseqüències directes en el món real.

LLEGEIX LA PRIMERA PART