Les 15 millors escenes improvisades de la història del cinema

Escenes improvisades
Travis (Robert De Niro) a 'Taxi Driver'.

En alguns rodatges el guió és com un manual d’instruccions: s’ha de seguir al peu de la lletra. Hi ha directors però que permeten que els actors treguin l’esperit dramàtic que porten dins i accepten algun canvi. Variacions del text original que, en alguns casos, han acabat formant part d’algunes de grans seqüències de la història del cinema. Aquesta és la llista de les quinze millors escenes improvisades d’actors que s’han atrevit a allunyar-se del text original. Gràcies a això han passat a ser inoblidables.

‘Blade Runner’ (1982) – Tears in Rain

Ningú pot imaginar-se el final de l’obra magna de Ridley Scott sense el monòleg de Roy Batty (Rautger Hauer), líder dels replicants. El què no tothom sap és que  la part més recordada del comiat de Batty (“Com llàgrimes en la pluja”) no estava escrita.

‘The Shining’ (1980)- Here’s Johnny

La cara embogida de Jack Torrance (Jack Nicholson) travessant la porta no només és una de les imatges més recordades de la pel·lícula de Kubrick, sinó que va acabar essent la imatge de cartell. La idea de posar la cara abans d’intentar obrir la porta va ser de l’actor i lWendy Torrance encara ho lamenta.

‘Pretty Woman’ (1990) – Necklace

Vivian Ward (Julia Roberts) queda extasiada pel valuossíssim collaret que Edward Lewis (Richard Gere) li regala. Just quan l’està acariciant el pretendent adinerat li tanca la tapa de la capsa i Roberts s’espanta i es posa a riure. Aquesta escena no formava part del guió sinó que va ser iniciativa de Gere i la reacció natural de Roberts.

‘Taxi Driver’ (1976) – You Talking To Me?

El guió senzillament indicava “Travis parla amb ell mateix davant del mirall”. Robert De Niro s’ho va prendre al peu de la lletra i va representar una de les escenes més autèntiques de ‘Taxi Driver’ amb el famós “M’estàs parlant a mi?”.

‘Jaws’ (1975) – You’re Gonna Need a Bigger Boat

Les profunditats de l’oceà inspiren temor als més valents, entre ells el Cap de Policia Brody (Roy Scheider). Molt diferent però és trobar-se amb la gola d’un tauró gegant a pocs metres de la teva mà. Quan Brody s’adona del problema que té l’Orca, el vaixell del capità Quint, només pot expressar: “Necessitaràs una barca més gran”. Aquestes paraules, ja elevades a mite, van ser ocurrència del protagonista de la pel·lícula.

‘Full Metal Jacket’ (1987) – Hartman

Formar part de l’exèrcit pot ser dur. Fer-ho amb el sergent Hartman d’instructor és un infern. En aquest cas parlem de R. Lee Ermey, actor i autèntic instructor de l’exèrcit retirat. L’actor va fer arribar una cinta amb quinze minuts d’insults als Royal Marines i va decidir contractar-lo pel paper. Segons el director, quasi la meitat de les seves línies de diàleg són improvisades o fora de guió. Pels llargs minuts de blasfèmies va ser nominat als Globus d’Or.

‘Casablanca’ (1942)- Here’s looking at you, kid

El comiat entre Rick Blaine i Ilsa Lund a peu de pista és un clàssic entre clàssics. El que no és tan conegut és que, al diàleg assignat a BlaineHumprey Bogart va afegir-li el famós “Here’s looking at you, kid”. Segons afirmen els rumors, Bogart li repetia la frase a Ingrid Bergman durant les pauses mentre li ensenyava a jugar a pòquer.

‘Goodfellas’ (1990)- How the fuck am I funny?

Martin Scorsese té la mà trencada en crear megalòmans sanguinaris i assassins en potència. Un dels moments més amenaçadors de la pel·lícula però no va venir de la ploma del director, sinó de la improvisació de Joe Pesci encarnant a Tommy DeVito. La reacció després que Henry Hill (Ray Liotta) li digui que és graciós és un dels grans moments de la pel·lícula.

‘Clockwork Orange’ (1971)- Singing in the Rain

La terrorífica escena d’ultraviolència de ‘Clockwork Orange’ on els protagonistes violen a una dona ja és prou dura sense àudio. Si hi afegim volum i sentim la mofa que fa Alex cantant ‘Singing in the Rain’ ja no té nom. La idea de la cançó va ser idea de l’actor Malcolm McDowell.

‘The Wolf of Wallstreet’ (2013)- Wolf Song

El paper de Matthew McConaughey a ‘The Wolf of Wallstreet’ es pot comptar en segons. L’actor els va aprofitar al màxim improvisant la famosa seqüència on es colpeja el pit improvisant una cançó amb deixos tribals.

‘Dr. Strangelove’ (1964) – Mein Fuhrer, I can walk!

El llunàtic Dr. Strangelove, interpretat per Peter Sellers, també va tenir les seves línies fora de guió. Durant tota la pel·lícula el veiem prostrat incòmodament en una cadira de rodes. Just a l’escena que precedeix el final apoteòsic l’actor es va aixecar i va cridar “Mein Fuhrer, I can walk!”.

‘Midnight Cowboy’ (1969) – I’m Walkin’ Here

El rodatge d’una pel·lícula pot estar carregat d’imprevists. Encara més si ho fas a Nova York. És el cas en què es van trobar Jon Voight i Dustin Hoffman amb ‘Midnight Cowboy’. Mentre els dos actors caminaven per una gran avinguda un taxi va estar a punt d’atropellar a Hoffman. La reacció del conductor i de l’actor van quedar recollides en aquesta escena que John Schlesinger va conservar amb intel·ligència.

‘Annie Hall’ (1977) – Doing Coke

Woody Allen és Woody Allen dins i fora de les pel·lícules. Això ho demostra l’esternut inoportú en una escena d”Annie Hall’ just quan els protagonistes havien de simular esnifar cocaïna. Quan la caixeta plena de falsa droga era davant del director novaiorquès, aquest va esternudar escampant tot el material per l’habitació. Així va néixer un dels esternuts més famosos de la historia del cinema.

‘The Warriors’ (1979) – Come Out to Play

“Warriors, sortiu a jugar” canta Luther (David Patrick Kelly), cabdill dels Rogues a ‘The Warriors. A la seva veu aguda i provocadora l’actor li va sumar el fet de dringar unes ampolles amb els dits que no estava previst en el guió.

‘The Usual Suspects’ (1995)- Lineup

Durant les fotografies a comissaria tots els acusats de ‘The Usual Suspects’ es posen a riure. L’esclat de rialles van ser autèntic i el director va decidir conservar l’escena.

Més de Gabriel Freixa

Mala llet ‘fanzine’ amb ‘Hegemonia Persecutòria’

El llibre ‘Hegemonia Persecutòria‘ (Males Herbes, 2016) és difícil de descriure. Compendi...
Llegeix-ne més

2 Comments

  • Ara me’n recordo d’una altra: A la pel·lícula !Al Este del edén” hi ha una escena en la que James Dean es mostra molt nerviós, va d’un costat a l’altra com si no trobés l’equilibri. Resulta que tenia unes ganes boges de miccionar i Elia Kazan ho va impedir i va aprofitar l’explicable estat nerviós del xicot.

Comments are closed.