L’Amèrica de “Rolling Habits”, costumisme a dues rodes

Sota una barba frondosa i una pell banyada de tinta hi viu Sergio de Arrola, un ‘rara avis’ en perill d’extinció, un col·leccionista de vivències, un boig de la bicicleta. Aquest fotògraf nascut a Madrid amb l’ull educat a Barcelona és un home fet a si mateix a base de patrons inèdits i divergents. Fa un temps va decidir fusionar devocions, i des d’aleshores engoleix kilòmetres d’asfalt per desgranar universos llunyans amb la seva fidel escudera, una Leica M6. Al Setembre del 2013 aterra a Nova York, on compra una bicicleta de carretera per 500 dòlars. Després d’una travessia de 48 dies per l’ADN estatunidenc arriba a Los Ángeles.

La mirada d’Arrola se suma a la de tots aquells europeus que han volgut interpretar els Estats Units, un territori arrelat al nostre imaginari a base de clixés escampats a mans de la literatura i el cinema. Tant és així que creuant l’estat d’Illinois, i com a la pel·lícula ‘Magnolia’, assegura que van començar a ploure granotes del cel.

Però l’Amèrica gloriosa i grandiloqüent de les segones oportunitats és un residu Pop ple de fissures. Així ho va predir l’agudesa genuïna de Robert Frank a finals dels 50 en la seva obra magna, The Americans, una sèrie d’imatges que posen l’orgull identitari cap per avall i despullen el tarannà moralista, dogmàtic i patriarcal de la societat americana. La influència de la mirada de Robert Frank, accentuada per una visió críptica i la dignificació de l’instant intersticial, és vigent -i evident- en la visió de nombrosos autors mig segle més tard.

Les fotografies que Arrola fa en aquesta Amèrica eclèctica de paisatges impossibles i motels de carretera recorden fragments rescatats del cel·luloide independent alhora que evoquen els espais extraordinaris que Stephen Shore immortalitza a la dècada dels 70. En aquest documentalisme costumista i pròxim elabora un retrat del territori a través dels paisatges que transita i d’aquells que els habiten. Sense trampes. El vincle que arriba a crear amb allò que fotografia desfà la distància entre ell i nosaltres, com si per moments també anéssim dalt d’aquesta bicicleta.

I probablement aquesta sigui la millor part de la història, la que mai veurem en imatges.

Més de Marc González Camps

Like for like?

Si l’any fos un espai televisiu, el setembre serien aquells infructuosos minuts...
Llegeix-ne més