Sota una barba frondosa i una pell banyada de tinta hi viu Sergio de Arrola, un ‘rara avis’ en perill d’extinció, un col·leccionista de vivències, un boig de la bicicleta. Aquest fotògraf nascut a Madrid amb l’ull educat a Barcelona és un home fet a si mateix a base de patrons inèdits i divergents. Fa un temps va decidir fusionar devocions, i des d’aleshores engoleix kilòmetres d’asfalt per desgranar universos llunyans amb la seva fidel escudera, una Leica M6. Al Setembre del 2013 aterra a Nova York, on compra una bicicleta de carretera per 500 dòlars. Després d’una travessia de 48 dies per l’ADN estatunidenc arriba a Los Ángeles.
La mirada d’Arrola se suma a la de tots aquells europeus que han volgut interpretar els Estats Units, un territori arrelat al nostre imaginari a base de clixés escampats a mans de la literatura i el cinema. Tant és així que creuant l’estat d’Illinois, i com a la pel·lícula ‘Magnolia’, assegura que van començar a ploure granotes del cel.
Però l’Amèrica gloriosa i grandiloqüent de les segones oportunitats és un residu Pop ple de fissures. Així ho va predir l’agudesa genuïna de Robert Frank a finals dels 50 en la seva obra magna, The Americans, una sèrie d’imatges que posen l’orgull identitari cap per avall i despullen el tarannà moralista, dogmàtic i patriarcal de la societat americana. La influència de la mirada de Robert Frank, accentuada per una visió críptica i la dignificació de l’instant intersticial, és vigent -i evident- en la visió de nombrosos autors mig segle més tard.
Les fotografies que Arrola fa en aquesta Amèrica eclèctica de paisatges impossibles i motels de carretera recorden fragments rescatats del cel·luloide independent alhora que evoquen els espais extraordinaris que Stephen Shore immortalitza a la dècada dels 70. En aquest documentalisme costumista i pròxim elabora un retrat del territori a través dels paisatges que transita i d’aquells que els habiten. Sense trampes. El vincle que arriba a crear amb allò que fotografia desfà la distància entre ell i nosaltres, com si per moments també anéssim dalt d’aquesta bicicleta.
I probablement aquesta sigui la millor part de la història, la que mai veurem en imatges.
