Aquest cap de setmana, dies 14 i 15 de novembre, torna per tercer any RetroBarcelona, el ‘locus amuenus’ del ‘geek’ nostàlgic. Nintendo 64, Sega, Spectrum, NES i consoles de tota mena s’apilaran sota les voltes del Museu Marítim en aquest esdeveniment que rendeix culte al videojoc i informàtica retro dels 80 i 90. Els herois pixelats d’aquell moment tornaran a les pantalles de tub lliurant les seves gestes a ritme de tornades ‘8 bit’.
Això sí, aquest tipus d’esdeveniment no desenterra només aparells del neolític digital. No es tracta només d’un mercat ple de xips polsosos. Parlem d’espais que reviuen la subcultura d’una generació que va créixer amb el ‘joystick’ a la mà. Moltes vegades autèntics desconeguts que s’ajunten per parlar davant algun cartutx antic: “Recordes com n’era de difícil passar aquest nivell?”, “Sortia corrent de l’escola amb els amics per jugar a això”, “Se’m va encallar just al final!”. Records servits en taules d’un relat en comú que la concepció social del moment veia com cosa de nens callats i adults rarets. Una forma d’expressió que, com el cinema en la seva època prenatal, també va ser considerada una curiositat de la tècnica sense valor cultural ni artístic. Doncs no! Hem d’anar amb els mateixos ulls amb els quals aniríem a veure un recull dels films dels germans Lumière.
Resulta que el temps els ha donat la raó a aquests primers colons del continent digital: trenta anys després el que les mares deien “matar marcianets” s’ha convertit en la indústria més potent del mercat de l’entreteniment. Es calcula que aquesta ha crescut un 31% a Espanya aquest any, facturant el triple que el millor en del sector del cinema. Però no es tracta només de nombres. El ‘gaming’ és també una nova forma d’explicar històries que ja no només consisteix a saltar de plataforma a plataforma. Les grans Ilíades i Odissees de nens i joves d’avui transcorren a 50 ‘frames’ per segon al seu ordinador o el seu flamant PlayStation. Artistes i guionistes es rendeixen a les seves noves possibilitats. Ja a ningú li sembla una cosa estranya, si fins i tot els polítics es dediquen a jugar en el seu iPad durant sessions parlamentàries. Evolució. És per això que pot ser interessant visitar RetroBarcelona, per conèixer de primera mà a aquells que van jugar quan les coses no eren tan fàcils.
