Lali Ayguadé i ‘Kokoro’: Ànima en dansa

Lali Ayguadé

En el món de la dansa és molt important que el ballarí no m’imiti sinó que m’entengui

‘Kokoro’ és el títol de la la primera creació de la jove ballarina Lali Ayguadé  que  podrem veure aquests dies al Festival Temporada Alta  i al Mercat de les Flors del 22 al 24 de gener.Una obra que reflexiona sobre la transformació com a destí inevitable. Quatre ballarins es fan preguntes i miren de respondre-les amb el cos com a instrument bàsic.  “El títol vol dir ànima en japonès i amb Kokoro,  vull ensenyar persones, no ballarins. Persones que veuen, que pateixen, que riuen; no vull mostrar només una cosa física, vull anar més enllà. Alguna cosa que nosaltres ni entenem.” explica Lali Ayguadé en una entrevista amb aquesta revista.

Ballarina d’Akram Khan, de Roberto Olivan, de la cia Hofesh Scheter, de Marcos Morau, considerada “ballarina excepcional” per la crítica de Londres l’any 2013 i actualment de Baro d’Evel, Ayguadé pensa en moviment. Kokoro és el primer projecte on Lali Ayguadé dirigeix un quartet i un espectacle de llarga durada. “Ser coreògraf suposa el repte d’estar pendent de la logística, la música, l’escenografia, coses que fins que abans o tenies en compte. Quan balles estàs a les ordres d’una persona i sempre és més fàcil. Però observar una persona, veure com interpreten el que els demanes i ser cosncient de la seva evolució és molt gratificant. Ha estat i és una gran experiència”, comenta Ayguadé.

L’eclecticisme de Lali Ayguadé

Els quatre intèrprets ( Sergi Parés, Nick Coutsier,  Anna Clasina i Diego Sinniger de Salas) vénen de diferents registres interpretatius com el hip hop, tècnicques contemporànanies, dansa d’arrels, acrobàcies,clown; tots junts en la recerca de la seva pròpia identitat on ballant aprenen l’un de l’altre i on estableixen un diàleg coroporal que neix de la improvisació. Per Lali Ayguadé les transformacions són difícils perquè la dansa “necessita el seu temps”. “Hi ha certa fragilitat en transformació d’una persona i això m’interessava molt i et preguntes com pots ensenyar aquesta màgia del cos de la transformació amb la dansa… Una incomprensió que no arribo a entendre, que no saps ni on comença ni aon et porta .”  ha reflexionat Ayguadé . El secret de Kokoro és, al seu entendre, apostar per la improvisació. “Els ballarins han aportat molt des del primer moment. Hem treballat molt a partir d’imatges i de diàlegs corporals. En el món de la dansa és molt important que el ballarí no m’imiti sinó que m’entengui. I ells són un grup increïblement creatiu.” ,ha comentat. Kokoro és una peça plena de sorpreses. Comença amb humor però de seguida apareixen girs. “Al principi rius, rius molt , però al final és un canvi radical.”

Més de Maria Tarragó

Sílvia Bel: “Escric per salvar-me”

Jo intento estar tranquil·la, no feliç. La felicitat no existeix.  És dona,...
Llegeix-ne més