Kaddish per Imre Kertész

Cada vegada resten menys testimonis vius de l’Holocaust. El pas inexorable del temps allunya perillosament aquelles veus incòmodes que de tant en tant penetraven als cercles intel·lectuals de les plàcides i hipòcrites societats europees. Fa anys que van morir Primo Levi, Charlotte Delbo, Leonardo de Benedetti, Jorge Semprún i una tirallonga d’escriptors que van testimoniar, a través de la literatura, l’experiència viscuda en la pròpia carn de la brutalitat dels camps de concentració. Precisament avui ha mort Imre Kertész, el Nobel de Literatura (2002) hongarès que va dedicar la seva obra a relatar el seu pas per Auschwitz i Buchenwald quan tan sols era un adolescent. Kertész va néixer a la ciutat de Budapest el 1915 i amb només quinze anys va ser deportat a Auschwitz juntament amb la seva família d’origen jueu. Després de l’alliberament, va tornar al seu país natal on va exercir com a periodista, escriptor i traductor.

L’obra literària de l’hongarès es considera clau i cabdal en la literatura de la Shoah pel seu caràcter profundament autobiogràfic a cavall entre l’assaig i l’obra de ficció, fins al punt que s’han emmarcat les seves obres dins “novel·la autobiogràfica”, etiqueta que Kertész rebutjava per considerar-la inexistent. La seva escriptura ha despertat debats sobre la relació entre llenguatge, escriptura i experiència, en un àmbit controvertit i delicat com va ser la difícil tasca d’explicar l’horror dels camps.

La polèmica estava servida. Theodor Adorno va afirmar després de la Segona Guerra Mundial que no hi hauria poesia possible després d ‘Auschwitz, i l’austríac Jean Améry assegurava que la ficció, o la transfiguració lírica no tenien cabuda en el testimoniatge de l’Holocaust. D’altra banda autors com Kertész, Semprún o el poeta de la Shoah per antonomàsia, Paul Celan, defensaven precisament la literatura i només la literatura per parlar d’aquells foscos i macabres records.

Entre les obres més conegudes de Kertész hi ha el ‘Kaddish pel fill no nascut’, un llibre colpidor on l’escriptor s’adreça, com bé expressa el títol, al fill que mai tindrà per la impossibilitat que sent de ser pare després de la seva experiència, i de retruc analitza els traumes, les pors i les empremtes que l’Holocaust ha deixat en la civilització occidental. En aquest llibre Kertész dialoga constantment amb el poema ‘Fuga de Mort’ de Paul Celan on remet a aquelles “tombes a l’aire” del poema de l’autor romanès, fent referència a quan els Kappos manaven als presos jueus que escampessin les cendres dels crematoris amb les aixades.

També destaquen obres com la novel·la ‘Sense destí’, en la qual l’escriptor evoca la seva història durant la guerra i als camps, ‘Fiasco’ i ‘Jo, un altre’ , tots els títols publicats en català per Quaderns Crema. Per Kertész, com per gairebé tots els escriptors que en van parlar, el nazisme i l’Holocaust no es redueixen a un caprici monstruós del poble alemany sinó a un problema latent a Occident de segles ençà que quan va esclatar va posar en evidència la barbàrie soterrada d’Europa.

El Poema ‘Fuga de mort’ (‘Todesfuge’) recitat en l’alemany original pel mateix Paul Celan.

Més de Laura Gea

‘Llum’, la polèmica novel·la que ressuscita ‘Lolita’

Quan Vladimir Nabokov va publicar ‘Lolita’ el 1955, la novel·la es va titllar...
Llegeix-ne més