'Dónde vas, Europa?'
Miquel Seguró i Daniel InnerarityLa incertesa, les contradiccions i la manca de definició s’han instal·lat al cor d’Europa. La crisi identitària ha tingut com a últim símptoma el Brexit, en el qual un dels grans socis del club ha decidit anar per lliure (fet no previst en cap tractat). La convulsió en els estats membres, després d’aquesta baixa, ha despertat preguntes que es creien ja resoltes: Què és la Unió Europea? Què hauria de ser? Què la uneix? Té futur?
Davant d’aquestes incògnites un llibre com ‘Dónde vas, Europa‘ (Herder, 2017) editat per Miquel Seguró i Daniel Innerarity ens acosta a l’anàlisi de divuit pensadors contemporanis de primera línia. Un recull de mirades polítiques, filosòfiques, econòmiques, periodístiques i religioses que reflexionen sobre l’estat d’Europa en un moment clau. Contraposen veus Marina Garcés, Roberto Esposito, Ramón Cotarelo, Anthony Giddens, Manuel Cruz, Daniel Gamper, Javier Solana, Josep Ramoneda, Gianfranco Ravasi, Daniel Innerarity, Eva Illouz, Slavoj Žižek, Gianni Vattimo, Santiago Zabala, Victoria Camps, Francesc Torralba, Yves Charles Zarka, Noam Chomsky.
El llibre desplega doncs gran varietat de reflexions – sovint contradictòries – que s’acosten a la problemàtica des de diferents àmbits i sensibilitats. Per aquest eclecticisme i allunyament d’un discurs únic el llibre constitueix una oportunitat per repensar Europa. Destaquem alguns dels punts més recurrents en totes les aportacions:
Una Europa sense esperit
Molts dels autors coincideixen en la falta d’un eix social i cultural que creï un sentiment de pertinença a la Unió. Es tem que tot plegat quedi senzillament en una carcassa d’interessos econòmics. S’han fet grans esforços per crear un mercat únic, però Brussel·les ha oblidat la construcció d’un relat europeu. Ha perdut la capacitat d’il·lusionar. Algunes de les veus defensen les arrels cristianes o els valors judeocristians i el seu “far moral” com aquesta espina dorsal que ha estat arrencada als pobles europeus.
Noves veus predominants a l’escenari
Paral·lelament a la nostra crisi identitària l’ascens a l’escenari internacional de cultures amb relats diferents com el món Islàmic i la Xina podria ser un dels detonants del replegament cap a les fronteres nacionals (culturals i físiques). Això explicaria en part l’ascens dels nacionalismes i dels moviments de tints racistes i xenòfobs. Una Europa que ha cregut profundament en la universalitat dels seus valors ha d’aprendre a conviure amb altres cosmovisions espirituals i polítiques. Žižek carrega contra una Europa que deshumanitza l'”altre” i viu en plena contradicció amb els seus valors fundacionals. Per altra banda Chomsky acusa Europa i als Estats Units de ser culpables d’haver desestabilitzat els països dels quals ara en fugen els refugiats durant segles de colonialisme, espoli i guerres encobertes amb el pretext humanitari o bé d’atac preventiu.
La voracitat del neoliberalisme
S’apunta al neoliberalisme instal·lat a Brussel·les com un dels factors causants de la desafecció a causa de les creixents desigualtats. La desaparició progressiva de la classe mitjana i l’enlairament una classe alta cada vegada més llunyana i impermeable a l’entorn. Un procés que la política no té eines ni voluntat per regular. Unes desigualtats socials que també s’extrapolen a les diferències entre països membres que acaben creant grups que representen “l’Europa de veritat” o nucli dur i d’altres que només en són la perifèria. A conseqüència d’això molts ciutadans europeus se senten traïts davant d’un desmantellament progressiu del promès estat del benestar.
La manca d’estructures transnacionals
La falta de coordinació per l’absència d’òrgans transnacionals que puguin abordar problemes com la crisi dels refugiats, la globalització, les desigualtats econòmiques, el canvi climàtic o el terrorisme. Casos que sovint requereixen una cooperació impossible amb el model actual. Àmbits tan importants com la seguretat i la fiscalitat no han aconseguit unificar-se en un model transversal per a tots els països.
Una democràcia poc democràtica
Una percepció molt estesa és la d’una democràcia obsoleta que no respon a les necessitats dels ciutadans europeus. La demanda d’una democràcia més participativa i el malestar davant d’una política lligada de mans i peus als poders econòmics s’apunten com a elements que provoquen el creixement dels anomenats populismes.
