Quan Vladimir Nabokov va publicar ‘Lolita’ el 1955, la novel·la es va titllar de “pornogràfica”, “immoral”, “decadent” i “escandalosa”. El desig malaltís d’un home a la quarantena per una nena preadolescent de dotze anys, que ensems es fonia amb un amor tendre i sincer, ho convertien en una història poc convencional i per alguns, sòrdida i repugnant. Però lluny d’haver-se ofegat en la ignomínia, Navokov és l’artífex d’un mite -amb permís de Thomas Mann– , l’arquetip de la Lolita, la nímfula provocadora al llindar entre la perversió i la innocència per qui la seducció i el sexe, són com un joc intrèpid, una descoberta fascinant. L’escriptora Elisabet Riera (Barcelona, 1973), molt conscient dels seus precedents literaris, recupera aquest mite controvertit amb ‘Llum’ que acaba de publicar amb L’Altra Editorial. Riera aborda amb delicadesa i cautela aquest enamorament tot i que reconeix no haver estat conscient de tocar “un tema tan polèmic”.
‘Llum’ és una història d’amor i sexe, però també d’aprenentatge, de pors i de fantasmes del passat. La protagonista és una dona de quaranta anys que torna als seus orígens, a un petit poble de l’Empordà, després de vint anys d’exili a Londres. L’únic reconfort d’aquest món hostil i asfixiant, del que havia fugit tants anys ençà, serà la Llum, una nena de dotze anys, àvida d’experiències que esdevindrà la seva alumna i amant. Aquesta aventura clandestina, narrada amb un to poètic i farcida de referències a grans obres de la literatura, serà el que impulsarà a la protagonista a fer la catarsi necessària per alliberar-se del pes d’uns records massa dolorosos.
La novel·la va més enllà de l’erotisme, i les trobades entre els dos personatges li serveixen per parlar de la infantesa, la mort, la maduresa, els secrets i de la possibilitat de tornar a trobar la felicitat. Riera també és autora de La línea del desierto (2011), Vidas gloriosas (2014) i Fresas silvestres para Miss Freud (2016), i fundadora i editora de l’editorial Wunderkammer.
