‘La propera pell’: vincles refets en un paisatge inhòspit

Després de projectar-se al Festival de Sitges, el thriller psicològic d’Isaki Lacuesta i Isa Campo aterra a les sales de cinema. ‘La popera pell’ és la proposta d’aquest tàndem de directors que, en aquesta pel·lícula indaguen en les relacions materno-filials, els secrets de família i els dubtes identitaris. Àlex Monner protagonitza aquesta producció catalana i interpreta a en Gabriel, un adolescent desaparegut que torna a casa seva després de vuit anys d’absència, mentre el seu entorn viu sumit en la incertesa de si és ell de debò o es tracta d’un impostor.

Lacuesta i Campo aconsegueixen mantenir la tensió en un film imprevisible i complex que s’allunya dels tòpics, la llagrimeta fàcil i el melodrama excessiu. L’actriu Emma Suárez dóna vida a una mare fràgil i vulnerable que recorda subtilment al personatge de la seva darrera pel·lícula ‘Julieta’ del director manxec Pedro Almodóvar.

El claustrofòbic poble dels pirineus on transcorre el film esdevé l’espai idoni per transmetre l’angoixa que oprimeix als personatges, un paisatge desolat i perdut entre muntanyes nevades del que sembla que no es pot fugir, com del passat. Però malgrat el suspens i la cruesa del thriller, ‘La propera pell’ també regala una història d’amor i tendresa entre mare i fill, que s’obstinen a restablir els llaços trencats tot i els obstacles i a deixar enrere la soledat. Sergi López completa l’elenc interpretant a un oncle desconfiat i brusc que arrodoneix la pel·lícula aportant la tensió necessària i mesurada per imbuir inquietud a l’espectador.