A l’univers fantàstic de la Bego Antón hi podem trobar des d’islandesos que persegueixen rastres d’elfs a senyores i senyors que ballen amb els seus gossos. Però aquesta fotògrafa bilbaïna llicenciada en periodisme defuig de les etiquetes. Quan la seva Pentax eternitza fragments d’universos recòndits, la línia que crèiem que separava tan bé el que és tangible del que és imaginari es dissol. Desapareix. Allà on la ciència no hi ha clavat la banderola de l’empirisme irrefutable, la veritat absoluta no existeix. I creure amb elfs és, al cap i a la fi, tan lícit i vàlid com creure en Déu. La Bego caça tresors, hi empatitza i els documenta, però els documenta des de l’optimisme.
Els projectes fotogràfics d’aquesta autora establerta a Barcelona es mouen en les coordenades d’un trio temàtic. Humans, natura i animals formalitzen un triangle amorós farcit de contradiccions i paradoxes. A uns els estimem, i a d’altres ens els mengem.
Amb “Everybody loves to ChaChaCha” volem al cor de l’Amèrica mitològica i pobletana de salons emmoquetats per descobrir el que n’és tot un fenomen cultural: els balls canins d’estil lliure. És la història d’homes i dones que ballen amb els seus gossos. I de gossos que ballen amb els seus humans. Es mouen plegats al compàs d’una cançó que els agrada i escullen la indumentària més adequada per vestir la performance. A vegades, el vincle que es crea és tan fort que ambdós acaben pràcticament hipnotitzats pel que es coneix com “la bombolla rosa”, moment on la concentració és tan accentuada que sembla que perdin de vista la realitat que els rodeja.
Les imatges de la Bego Antón són delicioses, harmonioses, equilibrades, lluminoses. Però darrere d’aquests caramels visuals, la dimensió psicològica del seu treball planteja reptes psicològics absoluts. En paraules de la mateixa autora: “Humanitzem als animals quan no ho necessiten, i a vegades nosaltres ens animalitzem”.
