‘Abzû’, vint mil llegües de viatge submarí

Abzû

Abzû‘ és la nova obra de Giant Squid i 505 Games. Un viatge per un món subaquàtic preciosista que ens convida a explorar-ne tots els racons. Abans de res no oblidem que és el germà petit de ‘Journey‘ (2012), l’obra mestra del gènere ‘indie’ de TheGameCompany. Tots dos comparteixen director creatiu i banda sonora. Tots dos són un espectacle narratiu i artístic imperdible.

Un dels primers aspectes que ens captivarà del joc és la paleta de color. Les propostes dels últims anys han tendit progressivament als tons apagats, ocres. Aquí veurem (i viurem) una explosió cromàtica. ‘Journey’ ja trencava amb aquesta dinàmica amb colors molt vius. ‘Abzû’ no ens vol mostrar un oceà hostil sinó captivador, confortable i bonic. Defuig el concepte d’oceà tenebrós que podríem trobar a videojocs com ‘Soma‘ o ‘Sunless Sea‘. Ho aconsegueix amb un tractament cromàtic de colors saturats. Està en sincronia amb videojocs com ‘The Witness‘, ‘Proteus‘ o ‘Firewatch‘. Propostes que s’allunyen del fotorealisme i s’endinsen en un terreny molt més personal i artesanal de geometries, arestes i colors plans. A ‘Abzû’ història i estètica ens traslladen a un món optimista i amb un cert regust ‘naïf’ que resulta profundament atractiu.

 

Abzû

 

El joc ens proposa percebre la naturalesa a través de l’espiritualitat. Cada animal forma part d’un tot que és la vida, l’ecosistema. Nosaltres som partícips del seu equilibri. Des del peix més petit fins al gran tauró blanc. Des dels laberints d’algues fins a les meduses bioluminescents. Al voltant d’aquesta creença hi gira una civilització de la qual nosaltres en trobarem les ruïnes. La nostra aventura consistirà a restablir aquest equilibri a través de la guia d’antigues escriptures amb tints profètics que anirem trobant a cada nivell. Haurem d’acabar amb l’element disruptiu que ha trencat la fràgil harmonia natural.

El joc, encara que intenti mostrar-nos un món obert i orgànic, peca d’una certa linealitat. Però com més es gaudeix ‘Abzû’ no és obsessionant-se amb el fil narratiu. És aturant-se en l’experiència: nedar entre taurons, balenes o calamars gegants, contemplar els bells paisatges submarins, explorar els racons de cada capítol… La banda sonora s’alia amb aquest oceà de conte per arrodonir la proposta amb tonades màgiques que acompanyen la nostra travessia.

Abzû

Els contres d’Abzû’

El videojoc de Giant Squid també té els seus punts febles. Concretament l’experiència peca de repetitiva en alguns moments. Les mecàniques són totalment idèntiques a cada nivell.  Aquesta reiteració s’intenta cobrir amb algun minijoc i amb col·lacionables. Però no funciona. El jugador no evitarà tenir una sensació d’experiència compartimentada, de ruta marcada i d’artificialitat. A tot això l’hi hem de sumar una càmera que sovint ens jugarà males passades. No obstant això són errors insignificants davant l’exuberància artística i creativa de la proposta. És d’aquelles rares ocasions que la forma pot justificar part de les mancances del contingut.


7 Narrativa

9 Disseny artístic

8 Banda sonora i so

6 Jugabilitat

7.5
Més de Joan B. Galí

‘Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí’

Joan Orpí és un cràpula, un desgraciat hereu d’una família petit-burgesa catalana...
Llegeix-ne més