‘Black Mass’, una bala perduda

Des dels anys 70, amb Vito Corleone, el gènere de les pel·lícules de gàngsters no ha passat de moda. Martin Scorsese, Francis Ford Coppola i Michael Mann han fet gaudir a més de mig món amb les històries criminals dels grups organitzats. La màfia, com a gènere cinematogràfic, no ha patit mai cap crisi. I sembla que no en patirà. Ara a la cartellera hi ha ‘Black Mass‘: ‘Estrictament Criminal‘.

Scott Cooper explica la vida de Whitey Bulger (Johnny Depp), un irlandès líder d’un dels grups organitzats del gris Boston dels anys setanta. És un cas real, una història d’aliances que mostra com l’FBI confia en Bulger per eliminar la màfia italiana. Un ‘win-win‘: Bulger proporciona informació del seu principal competidor a l’FBI a canvi que aquests, el deixin actuar lliurement, sense detenir-lo. Uns aturen la màfia italiana i els altres ajuden a eliminar el seu principal competidor. Un Johnny Depp allunyat de la comèdia i emmascarat, com ja és habitual, en un excés de maquillatge que, sovint, desvia l’atenció dels espectadors. Alguns experts asseguren trobar-se davant d’una de les interpretacions més brillants de l’etern pirata. Però més enllà de Depp, desaprofitats els actors en rols secundaris com Benedict Cumberbatch, Dakota Johnson o Joel Edgerton.

Una història vibrant, un repartiment de luxe, una fotografia impecable: tots els ingredients per fer de ‘Black Mass‘ una obra mestra. Però tenir els ingredients no és suficient, han d’estar ben combinats i, sobretot, ben conduïts. El guió de ‘Black Mass‘ és brillant per fer el millor dels documentals sobre la màfia dels anys setanta. Però no s’entén el cinema sense emoció. No és casualitat parlar de “setè art”: l’art provoca, emociona, incita. Si no, no és cinema. Amb Black Mass el que és estrictament criminal és explicar una història com aquesta sense convertir-la en una autèntica obra d’art.